Els Monty PythonTerry Gilliam
desprèn jovialitat i passió tot i apropar-se ja als 80 anys d’edat. El director de pel·lícules com ‘Brazil’, ’12 micos’ o ‘El rei pescador’, ha visitat Barcelona convidat per la Filmoteca de Catalunya, que li ha dedicat un cicle. En els seus primers anys de carrera Gilliam, destaca per haver estat l’únic membre nord-americà del mític grup d’humoristes Monty Python. Hi va començar a treballar com a animador al programa de la BBC ‘The Flying Circus’.
Recorda com ell era el més lliure de tots perquè ningú controlava què feia. Tampoc controlaven el tipus d’humor dels absurds esquetxos que els comediants emetien al programa i que, segons Gilliam, avui serien difícils de fer ja que tot és massa políticament correcte i la gent té por d’ofendre. “En l’humor es tracta justament d’ofendre!”, diu.
Pel que fa a les pel·lícules dels Monty Python, Gilliam recorda que tant ‘Los caballeros de la mesa cuadrada’ com ‘La vida de Brian’ van ser molt reeixides a Espanya.
Sobre ‘La vida de Brian’ afegeix que creu que va tenir tan bona rebuda perquè va arribar just quan acabava la dictadura a Espanya.
Després Gilliam passaria a fer les seves pròpies pel·lícules. Totes tenen en comú personatges que intenten fugir de la realitat mitjançant la imaginació. “Així és com jo visc les 24 hores del dia!”, diu rient. “Però la realitat, afegeix, és que al final cap dels personatges és capaç de fugir.”
‘Brazil’
‘Brazil’ és una de les seves creacions més personals i s’ha convertit en una pel·lícula de culte. Parla d’un societat futurista, opressora i megaburocratitzada per la qual transita el seu somiador protagonista. “Quan va sortir ‘Brazil’ no va tenir gens d’èxit. Econòmicament va ser un desastre. Recordo que quan la passàvem al cine, cap al final, la meitat del públic havia marxat. I ara és una obra mestra!! Ah!!!”
Als anys 90 Gilliam torna als Estats Units i allà dirigeix cintes que no havien estat escrites per ell i que acaben sent algunes de les seves pel·lícules de més èxit: ‘El rei pescador’, ’12 micos’ i ‘Por i fàstic a Las Vegas’. “De sobte em trobo amb grans productores al darrere que gasten uns diners que jo normalment no tenia. I clar, també gasten en molt en promoció i en grans estrelles, així que les pel·lícules tenien èxit. Mai vaig aprendre que només hauria d’haver dirigit films d’altres!”
Totes les pel·lícules de Gilliam transmeten una visió fosca i pertorbadora del món, cosa que contrasta amb la seva personalitat. “No sé molt bé què passa. Jo sóc una persona optimista, però em dones una càmera i exploro altres coses. A ‘Tideland’, per exemple, parlo d’una nena que es troba en una situació realment difícil però que al final se’n surt. Crec que tots els meus films parlen de sobreviure, d’una manera o altra.’
L’aventura del Quixot
Capítol a part necessita la seva aventura quixotesca per rodar una adaptació del Quixot. Va tenir la idea fa gairebé 3 dècades, però els contratemps han estat infinits. “El Quixot és una malaltia i és contagiosa! I un cop t’has infectat, et canvia la vida!” A ‘Lost i la Mancha’ es copsa perfectament la magnitud de la tragèdia.
Tot i les dificultats, igual que el Quixot, Gilliam no ha desisit, ha lluitat contra els molins i finalment l’any passat, es va estrenar la pel·lícula. “El que més em fascina d’aquest personatge meravellós és la seva resiliència, que mai no es rendeix, i a mi m’ha passat una mica igual. Totes les persones intel·ligents del meu voltant em deien que abandonés la idea, però jo no ho volia fer. Jo no volia ser una persona raonable, sinó demostrar l’impossible. I ho he aconseguit. La pel·lícula s’ha fet.”
