El Xavi Pardo torna a l”Àrtic’ per repassar alguns dels espectacles que ocupen la cartellera teatral. I ho fa amb una declaració d’intencions clara: “A mi em sembla inqüestionable que La Calòrica és del millor que tenim ara mateix en les arts escèniques d’aquest país”. Els calòrics, amb l’espectacle ‘De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda’, són uns dels protagonistes de la cartellera teatral ara mateix.
Els quatre muntatges que ha vist el Xavi Pardo darrerament
- ‘De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda’ és el muntatge nou de La Calòrica, una de les companyies teatrals més destacades del país ara mateix. Una companyia que té la seva pròpia manera d’entendre i de fer teatre, que no renuncia a abordar temes complicats, de gran transcendència, i que ho fan sempre des de l’humor i connectant amb les noves generacions d’espectadors. Fa 11 anys que s’hi dediquen, però no ha estat fins ara que han fet el salt definitiu a la lliga dels grans, que és on han de jugar. Ho van demostrar amb ‘Els ocells’, una sàtira encertadíssima i delirant sobre el perill dels populismes, i ara la tornen a clavar amb un muntatge brillant, tremendament lúcid, sobre el canvi climàtic, que compta, a més, amb la participació de la Mònica López.
- ‘De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda’ es pot veure a la Sala Petita del TNC fins al 4 d’abril. A hores d’ara, les entrades estan exhaurides.
- Guido Torlonia porta a escena ‘La venus de les pells’, de David Ives, un text sobre desig i dominació, amb Raquel Ferri i Rubén de Eguía. Una novel·la que s’ha adaptat moltes vegades al cinema i al teatre i que ara arriba a l’Akadèmia amb el director Guido Torlonia. El “tour de force” el lliuren Rubén de Eguía i Raquel Ferri. Ell és un director de teatre masclista, misogin i pedant a més no poder que prepara una adaptació de ‘La venus de les pells’. Ella és una actriu que arriba tard al càsting i que vindria a ser l’antítesi, tirant cap a ordinària i grollera. Si més no, en aparença, perquè en aquesta obra res és el que sembla i els personatges s’embranquen en un joc de seducció, de dominació, en què van canviant les tornes i la lluita pel control i el poder cada cop és més descarada. Tant De Eguía com Ferri estan esplèndids i dominen el joc metateatral, perquè en el fons estem veient un càsting, i són capaços d’entrar i sortir de l’obra que assagen només amb un gest o amb el to de la veu.
- ‘La venus de les pells’ es pot veure al Teatre Akadèmia fins a l’11 d’abril, a un preu de 22 euros.
- ‘Una habitación propia’ és l’adaptació de l’assaig de Virginia Woolf que serveix de pròleg del cicle #jotambé. Violències de Gènere i Estructures de Poder, que començarà a l’abril a la Sala Beckett. Un muntatge que ha exhaurit entrades i que ha tingut un enorme èxit a Madrid. L’espectacle és l’adaptació de l’assaig de Virginia Woolf, una obra escrita el 1929 com una falsa conferència a un grup de noies estudiants i amb una tesi ben clara: per poder dedicar-se a la literatura, una dona necessita diners i la seva pròpia habitació. Tot i que fa gairebé un segle, és esfereïdor comprovar com el retrat sarcàstic que Virginia Woolf fa del patriarcat continua ben vigent. La proposta és un projecte personal de l’actriu Clara Sanchis, que ha produït el muntatge i el compromís és innegable. Sanchis es llueix amb aquest monòleg i brilla especialment a l’hora de traslladar la sornegueria de Virginia Woolf, aquella ironia tan punyetera i aquell desplegament d’intel·ligència.
- ‘Una habitación propia’ es pot veure a la Sala Beckett fins al 21 de març. A hores d’ara, les entrades estan exhaurides.
- ‘Solitud a Stromboli’ és una conferència escènica dirigida per Imma Colomer amb dramatúrgia de Núria Casado Gual i interpretada per Fina Rius. La tesi d’aquesta conferència és que Rossellini va plagiar Caterina Albert i està basada en l’estudi de l’assagista Rosa Delor sobre la influència que ‘Solitud’, l’obra mestra de Víctor Català, va tenir en la pel·lícula ‘Stromboli’ un dels cims del neorealisme italià, dirigida per Roberto Rossellini el 1950. La conferenciant, interpretada per Fina Rius, ho demostra amb esquemes i Power Points que utilitzen els fotogrames de la pel·lícula, amb Ingrid Bergman, i les fotos del muntatge de ‘Solitud’ al Nacional, amb Maria Ribera. De fet, aquest espectacle s’hauria d’haver fet al TNC, però la pandèmia va obligar a cancel·lar-lo dos cops, i ara l’Atrium ha tingut l’encert de rescatar-lo. És un muntatge senzill, dirigit per la gran Imma Colomer, però molt ben fet, molt ben cuidat i amb un toc de denúncia que trasllada el plagi que hauria comès Rossellini en l’àmbit acadèmic: els homes sempre valent-se i apropiant-se del talent de les dones.
- ‘Solitud a Stromboli’ es pot veure a la Sala Atrium fins al 21 de març, a un preu d’entre 12 i 20 euros.
Avançament de la cartellera teatral per als propers dies
Estem en plena Quinzena Metropolitana de la Dansa, i hi ha molt de moviment a la cartellera. Un dels espectacles destacats és ‘Traces’, de la companyia Última Vez del coreògraf belga Wim Vandekeybus, un dels grans noms de la dansa contemporània, que serà al Mercat de les Flors del 25 al 27 de març. Abans, pel Mercat, aquesta setmana també hi passaran dues propostes destacades: el solo d’Olivier Dubois, i el ballet de Lorraine, amb tres coreografies de Cunningham.
També dins la Quinzena, cal destacar un nom de casa nostra, el de la coreògrafa Lali Ayguadé, que presenta ‘Hidden’, al TNC, entre els dies 18 i 21 de març. La peça tanca la trilogia que va encetar amb ‘Kokoro’ i ‘IUanMI’, i que reflexiona sobre la identitat, en aquest cas a través del passat, que va quedant difuminat i distorsionat pel present.
Deixant de banda la dansa, també cal destacar la poetessa Juana Dolores, revelació de l’escena catalana, que torna a l’Antic Teatre amb un xou que sempre exhaureix entrades. Es tracta del seu ‘Massa diva per a un moviment assembleari’, un solo performàtic en què parteix de la simbologia marxista i parla del desig de ser sexualitzat, i que es podrà veure del 25 al 28 de març i del 15 al 18 d’abril.
I de l’Antic Teatre al Teatre Eòlia, amb la companyia La Peleona que demà estrenarà ‘Kentucky ha muerto’, una creació de Carla Torres i Clara Manyós, que es pot veure fins al 28 de març. L’espectacle ens situa en un món de gallines on hi ha un ou que, de cop i volta, decideix no néixer i arrossega la resta d’ous a la rebel·lió. Humor i denúncia, a través d’aquesta al·legoria, per subratllar els mals d’una societat malalta que repeteix els seus errors i viu atrapada en un bucle destructiu.
