El cineasta Xesc Cabot i l’actor Enric Molina han passat per l”Àrtic’ per parlar-nos de ‘Sense sostre’, un film que retrata la vida al carrer d’aquells que no tenen llar. Una realitat que, sovint, tendim a invisibilitzar.
L’altra cara de Barcelona
El mapa de Barcelona és poblat de carrers i avingudes plenes de gent de la ciutat i turistes, de botigues i comerços, en xamfrans de l’Eixample o carrerons de Ciutat Vella. Però hi ha una altra Barcelona que viu als marges, que mai surt a les fotos ni a les guies de viatge: la de les persones que no tenen llar. El 2019, 1.195 persones van dormir als carrers de la nostra ciutat, una xifra a la qual es van sumar les 2.171 que s’allotjaven en centres i les 498 que ho feien en assentaments. El nombre de sensesostre ha augmentat un 83 % en 11 anys i, amb una mitjana d’edat de poc més de 42 anys, la majoria són homes sense ingressos i que, en un de cada tres casos, ha estat víctima d’algun tipus d’agressió. La situació dels sensesostre es pot allargar fins als gairebé quatre anys de mitjana però, tant si troben una llar com si no, les seqüeles d’aquesta etapa poden reduir dràsticament la seva esperança de vida fins als 56 anys. Amb aquest drama com a rerefons, Xesc Cabot i Pep Garrido han donat veu als sensesostre a través de la vida de l’Enric Molina.
Enric Molina, un actor sense sostre
El film de Cabot i Garrido ens presenta el Joan, un sensesostre que viu als carrers de Barcelona i que carrega a la motxilla un passat familiar que només intuïm. Amb aquesta premissa, els dos directors empren eines del documental i del cinema social més aspre i menys afectat per parlar-nos dels invisibles que veiem a cada cantonada. Enric Molina, l’actor, també va ser un sensesostre durant sis anys, i les vivències d’aquesta etapa afegeixen veritat a un treball encomiable i esglaiant fet per un intèrpret que fins fa quatre dies no tenia experiència professional. La veritat que llueix a la seva mirada és un dels grans reclams d’aquest ‘Sense sostre’, que es pot veure als cinemes i, també, malauradament, als carrers de casa nostra.
