Actualment viuen al carrer unes 330 dones (segons dades del 2018), una xifra que representa un 13 % del total. Tot i ser inferior a la del sensellarisme masculí, el femení pateix, segons l’Ajuntament, violències molt més greus. El consistori també apunta que les dones estan física i mentalment molt més degradades. Per prevenir i combatre aquesta situació l’Ajuntament posa en marxa una vintena de mesures entre les quals hi ha la incorporació de 80 places en pisos per a dones sense llar . Aquestes s’ubicaran en apartaments per tenir garantida la intimitat.
Alguns d’aquests pisos sumaran als 68 habitatges que habitualment disposa el programa Primer la llar. També es faran pisos temporals seguint com a model l’equipament del carrer de Tànger format per petits apartaments en un edifici o el model dels allotjament de proximitat provisionals (APROP), i també es crearan una desena de places més en la futura Llar Rosario Endrinal que s’està construint en el Centre Assís. Les 80 places per a dones s’afegiran a les 2.170 places estrictament municipals o de la trentena d’entitats socials que formen la Xarxa d’Atenció a Persones sense Llar (XAPSLL)
Incorporar la perspectiva de gènere als equipaments ja existents
L’Ajuntament revisarà la perspectiva de gènere en els allotjaments dels sensesostre. S’invertiran 1,2 milions d’euros durant els propers tres anys per fer obres d’adequació als albergs i equipaments perquè les dones tinguin el seu espai íntim. Per exemple, es faran menjadors i banys exclusivament per a les dones. Laura Pérez, tinenta d’alcalde de Drets Socials i Feminismes, també ha afirmat que es treballarà perquè en aquests centres les dones no siguin minoria. Pérez ha afegit “No pot ser que les dones siguin minoria en un equipament quan representem el 50 % de la població”. Un estudi recent de la UB conclou que un 69 % de dones en risc d’exclusió residencial han patit maltractaments.
