1
Walt Whitman
West Hills (EUA), 1819 – Camden (EUA), 1892Poema:
‘O Captain! My Captain!’
Pel·lícula: ‘El club dels poetes morts’. Peter Weir, 1989.
El poema és una metàfora de la mort del president Lincoln, escrit el mateix any del seu assassinat, 1865. Està inclòs al poemari ‘Leaves of Grass’ (Fulles d’herba), que en català està editat per Edicions de 1984 amb traducció de Jaume C. Pons Alorda.
2
Edward Estlin Cummings
Cambridge (EUA), 1894 – Madison (EUA), 1962Poema:
‘Somewhere I have never travelled, gladly beyond’
Pel·lícula: ‘Hannah i les seves germanes’. Woody Allen, 1986.
El personatge de l’Elliott (Michael Caine) li regala a la Lee (Barbara Hershley) el llibre de Cummings i li diu que llegeixi el poema de la página 112, perquè li recorda a ella. És aquest:
en algun lloc que mai he visitat, alegrement més enllà
de tota experiència, els teus ulls tenen el teu silenci;
en el teu gest més fràgil hi ha coses que m’encerclen
o que no puc tocar perquè estan massa pròximes
el teu més lleu esguard fàcilment m’obrirà
encara que com dits m’haja tancat,
m’obris sempre pètal a pètal com obri la Primavera
(hàbilment tocant i misteriosa) la seua primera rosa
o si el teu desig és tancar-me, jo i
la meua vida ens tancarem molt bellament, de sobte,
com quan el cor d’aquesta flor imagina
la neu que amb cura cau pertot arreu;
res que pugam copsar en aquest món iguala
el poder de la teua immensa fragilitat: el teixit de la qual
em sotmet amb el color dels seus països,
rendint la mort i per sempre amb cada batec
(no sé qui hi ha en tu que tanca
i obri; només alguna cosa en mi comprén
que la veu dels teus ulls és més profunda que totes les roses)
ningú, ni tan sols la pluja, té unes mans tan petites.
Poema: ‘I carry your heart with me’
Pel·lícula: ‘A les seves sabates’. Curtis Hanson, 2005.
Les escenes de boda són molt propícies per incloure-hi un poema. En aquest cas, Cameron Diaz li recita a la seva germana en la ficció, interpretada per Toni Colette, un poema d’amor que en la traducció al català de Teresa Sàrries diu així:
porto el teu cor amb mi (el porto en
el meu cor) mai no me’n separo (a tot arreu
on vaig hi vas tu, estimada; i tot el que existeix
gràcies a mi només és obra teva,amor meu)
no temo
cap fat (perquè tu ets el meu fat,vida meva) no anhelo
cap món (perquè preciosa tu ets món meu, veritat meva)
i tu ets tot allò que ha significat sempre una lluna
i tot allò que sempre el sol cantarà ets tu
vet a quí el més profund secret que ningú no sap
(vet aquí l’arrel de l’arrel i el brot del brot
i el cel del cel d’un arbre anomenat vida; que es fa
més alt del que l’ànima pot esperar o la ment pot amagar)
i vet aquí la meravella que distingeix les estrelles
porto el teu cor (el porto en el meu cor)
3
Wystan Hugh Auden
York, 1907 – Viena, 1973Poema:
‘Funeral Blues’
Pel·lícula: ‘Quatre bodes i un funeral’. Mike Newell, 1994.
A part dels casaments, també és recurrent incloure poemes als funerals, com en aquesta escena de ‘Quatre bodes i un funeral’ en què John Hannah recita un poema d’Auden que revela els sentiments cap al seu company, interpretat per Simon Callow. La traducció en versió de Salvador Oliva:
Pareu tots els rellotges, desconnecteu tots els telèfons,
doneu al gos, perquè no bordi, l’os més suculent,
silencieu els pianos, i amb timbals amortits
emporteu-vos el fèretre, i que entrin els amics.
Que els avions gemeguin fent cercles dalt del cel
escrivint-hi el missatge: el meu amic ha mort;
poseu senyals de dol al coll blanc dels coloms,
i que els guardes es posin els guants negres de cotó.
Per mi, ell era el nord, el sud, l’est i l’oest,
el treball setmanal i el descans de diumenge,
migdia i mitjanit, paraules i cançons.
Jo em creia que l’amor podia durar sempre: anava errat.
No vull estrelles, ara; feu-me negra la nit,
enretireu la lluna, desarboreu el sol,
buideu el mar, desforesteu els boscos,
perquè ja res pot dur-me res de bo.
Poema: ‘As I Walked Out One Evening’
Pel·lícula: ‘Abans de l’alba’. Richard Linklater, 1995.
Ethan Hawke recita aquest poema d’Auden que podreu trobar en versió catalana traduït per Marcel Riera al llibre ‘Un altre temps. Poemes escollits’, que acaba de publicar Edicions de 1984.
4
William Blake
Londres, 1757 – 1827Poema:
‘America: A Prophecy’
Pel·lícula: ‘Blade Runner’. Ridley Scott, 1982.
“I els àngels ignis van caure. S’escoltaren profunds trons a les costes que cremaven entre els focs d’Orc.” Aquests versos que recita Rutger Hauerno no són exactament com els originals de Blake però adapten clarament un fragment de la seva narració mitològica sobre Amèrica.
5
Omar Khayyam
Nixapur (Iran), 1048 – 1131Poema:
‘Rubaiyat 46’
Pel·lícula: ‘Duel in the sun’. King Vidor, 1946.
Abans que el portin a penjar, Herbert Marshall recita aquest poema de Omar Khayyam, un dels poetes perses més coneguts a Occident, gràcies, sobretot, a la traducció que en va fer Edward Fitzgerald al s. XIX.
minut 25:12
6
Paul Éluard
Saint-Denis, 1895 – Charenton-le-Pont, 1952Poema:
‘Capitale de la douleur’
Pel·lícula: ‘Alphaville’. Jean-Luc Godard, 1965.
Aquest poema de Paul Éluard recitat per Anna Karina és una de les escenes emblemàtiques de la pel·lícula. Aquí la traducció:
La teva veu, els teus ulls
Les teves mans, els teus llavis
El nostre silenci, les nostres paraules.
La llum que marxa, la llum que torna
Un somriure i prou per tots dos
Sense que calgui saber res.
He vist la nit crear el dia
Sense que nosaltres canviem d’aparença
O ben estimada de tots
I ben estimada d’un de sol
En el silenci de la teva boca
Ha promès ser feliç
De lluny en lluny, diu l’odi
De prop en prop, diu l’amor
Per la carícia
Sortim de la infantesa
Veig cada cop millor la forma humana
Com un diàleg d’enamorats.
El cor té una boca i prou
Tota cosa a l’atzar
Totes les paraules dites sense pensar
Els sentiments a la deriva
Els homes giren a la ciutat.
La mirada, la paraula
I el fet d’estimar-te
Tot està en moviment.
N’hi ha prou amb avançar per viure,
D’anar just al davant de tots aquells que estimem.
Anava cap a tu. Anava sense cessar cap a la llum.
Si somrius, és per envair-me millor
Els rajos dels teus braços obrien la boira de bat a bat.
7
Walter Scott
Edimburg, 1771 – Melrose (Escòcia),1832Poema:
‘The Lay of the Last Minstrel’
Pel·lícula: ‘Atrapat en el temps’. Harold Ramis, 1993.
L’Andie MacDowell recita aquest fragment d’un poema de Sir Walter Scott davant d’un Bill Murray dins el seu “dia de la marmota”. Diu així:
L’infeliç concentrat en si mateix
vivint perdrà el seu bon nom
i morint dues vegades, descendirà
a la miserable pols d’on va sorgir
sense sentir planys ni lloances ni cants
