Junts sumen 139 anys viscuts al compàs de la història de Barcelona, però ara es veuen abocats a desaparèixer i han decidit oposar resistència. Els tres tablaos més antics de la ciutat —Los Tarantos, Tablao Flamenco Cordobés i Tablao de Carmen— s’han unit per crear la plataforma Tablaos Emblemàtics, una crida a la preservació de l’escena flamenca local que viu el seu període més negre. Les restriccions sanitàries adoptades contra la covid-19 han tingut un impacte molt negatiu en totes les sales de música en directe, especialment les de petit format. Això afecta molt directament la desena de tablaos que actualment hi ha a Barcelona, com explica la bailaora i copropietària del Tablao Flamenco Cordobés, María Rosa Pérez Casares:
“És dramàtic, ens han tocat tots els mals junts: hem perdut el nostre públic majoritari que eren turistes, el públic de Barcelona tampoc no pot venir perquè ens han fet tancar i això se suma que som per naturalesa espais petits i de proximitat, som la zona zero ara mateix.”
Els tablaos tenen unes característiques arquitectòniques especials. Són locals íntims amb capacitat per a unes 100 persones de mitjana, un fet que afavoreix el caliu de les actuacions però que els juga a la contra amb les mesures de distanciament actuals que condicionen l’aforament. La seva viabilitat econòmica és encara més complicada per la davallada del turisme causada per la pandèmia, que representava el 90 % del seu públic més freqüent. La situació ha empitjorat amb els últims brots del juliol, que han comportat el tancament de sales de festes i locals d’espectacles a la ciutat. Una confluència de factors que a Madrid, per exemple, ha portat a fer fallida espais mítics com el Casa Patas, fet que ha propiciat que els tablaos madrilenys siguin declarats espais culturals d’interès general. Els barcelonins, en canvi, veuen difícil la reobertura abans del 2021. Ho explica Joan Mas, propietari de Los Tarantos:
“Han tancat la nit i han criminalitzat el ball, consideren cultura els festivals però no consideren cultura els clubs, i el tablao és el club autòcton més autèntic que tenim, ha sobreviscut més de 200 anys.”
Un patrimoni cultural en perill
Els promotors dels tablaos barcelonins alerten del risc imminent de desaparició del flamenc a la ciutat. Un art que la Unesco va declarar el 2010 Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat i que ha estat molt lligat a la cultura catalana. Va començar a professionalitzar-se a finals del segle XIX principis del XX amb més d’un centenar de locals i cafès cantants que van fer de Barcelona una de les principals places flamenques estatals, juntament amb les de Madrid i Sevilla. Un dels primers temples del flamenc barceloní va ser l’antic Tablao Villa Rosa, que es va inaugurar el 1895 en un espai avui reconvertit a la música electrònica, el moog.
Aquest escenari carregat de simbolisme és el que els promotors de la plataforma Tablaos Emblemàtics han escollit per fer pública en roda de premsa la seva preocupació. Calculen que un 90 % dels artistes flamencs catalans depenen econòmicament dels tablaos i que n’hi ha uns 300 que passen per aquests tres locals cada any. Defensen que aquests espais són també escoles per a les noves generacions d’artistes que hi troben un escenari on posar en pràctica el seu aprenentatge. Segons la copropietària i directora del Tablao de Carmen, Mimo Agüero, els barcelonins desconeixen la qualitat i la riquesa del flamenc que es fa a la ciutat:
“Hi ha un estigma amb el tablao, es considera un espectacle per a guiris, però hi ha una comunitat flamenca molt bona i molt forta que la majoria de ciutadans desconeix.”
Mesures per a la supervivència del flamenc
Tablaos Emblemàtics proposa un seguit de mesures per sostenir l’escena flamenca de la ciutat. En primer lloc, demana al govern espanyol el manteniment dels ERTO fins a la superació de la pandèmia, la bonificació del 100% de les quotes de la Seguretat Social dels seus treballadors i la reducció de l’IVA de les entrades dels espectacles fins al 4% per tal d’atreure al públic local. D’altra banda, també sol·licita a la resta d’administracions la cessió d’espais públics a l’aire lliure per poder programar flamenc, ajuts econòmics que permetin sostenir les seves despeses fixes i promoure l’emissió digital d’espectacles, l’exempció del pagament d’impostos mentre els espais romanguin tancats, possibilitar l’obertura de terrasses, la creació d’una campanya de reivindicació del patrimoni flamenc català entre la població més jove i l’esponsorització d’un Festival de Tablaos Flamencs. L’objectiu, segons Mas, és salvar sobretot els artistes:
“Hi ha famílies senceres que han viscut del flamenc tota la vida i ara estan a l’atur però no volen una ajuda econòmica i quedar-se a casa, volen treballar, el que vol un guitarrista es tocar i un bailaor, suar a l’escenari”.
Los Tarantos
Los Tarantos es va inaugurar el 1963, el mateix any que s’estrenava la pel·lícula de Francisco Rovira-Beleta que li va donar nom. Des dels seus orígens, comparteix local amb el Jamboree, la cava de jazz que l’empresari de Caldes de Malavella Joan Rosselló va obrir a principis dels anys 60 i que va acollir en la seva primera planta al compàs flamenc. El ballarí i coreògraf Antonio Gades en va ser l’artista principal durant el primer any de vida del tablao, un relleu que va agafar després la cantaora i bailaora Maruja Garrido que tenia entre els seus espectadors freqüents artistes com Salvador Dalí amb qui fins i tot va col·laborar en aquesta creació per a televisió ‘Es mi hombre’ (1971), rodada als carrers de Barcelona.
L’any 1993 Los Tarantos va passar a mans del seu propietari actual, Joan Mas, que hi ha programat concerts d’artistes com Diego el Cigala o Niña Pastori. En la seva etapa més recent, Los Tarantos s’ha centrat en la música i el ball amb tres passis diaris d’artistes consagrats i joves promeses que atreuen sobretot un públic de fora. “Això tampoc no és dolent, és ensenyar la nostra cultura al món”, apunta Mas, que tot i això està apostant per acostar el tablao als barcelonins amb ofertes d’entrades a 1 euro i ha intentat programar un festival a l’aire lliure aquest estiu però, finalment, no ha aconseguit els permisos.
“Aquests pocs dies que hem pogut obrir el tablao amb gent de Barcelona, el públic sortia emocionadíssim, perquè s’ha perdut el costum de veure flamenc. La nostra intenció es reinventar-nos però si ens maten abans d’hora no ho podrem fer.”
Lloc: plaça Reial, 17
Preus: a partir de 17 euros
Tablao Flamenco Cordobés
El Tablao Flamenco Cordobés està regentat per una saga d’artistes. L’empresari del Paral·lel, Matías Colsada, va obrir el local el 1970 i va contractar per actuar-hi la companyia de la bailaora Irene Alba i el guitarrista Luís Adame, que per a aquells temps vivien en gira contínua. Ben aviat van assumir-ne la direcció, que continua avui amb la seva filla, la bailaora María Rosa Pérez Casares, que recorda l’origen del nom: “Li van posar Cordobés en homenatge al torero més important d’aquell moment, perquè aleshores Barcelona era una plaça taurina molt important, és com si ara li posessin a un local Messi”. En aquell moment, la Rambla no tenia res de turística:
“Nosaltres no estem aquí pels turistes si no perquè som història de Barcelona, fa 50 anys aquest era el centre de la música en viu, hi havia molta vida cultural a la nit, nosaltres som la Rambla.”
Es van convertir en un dels epicentres del circuit flamenc nacional per l’excel·lència de la seva programació artística i la seva voluntat d’afavorir la màgia escènica del flamenc en viu. Camarón de la Isla, Farruco, Chocolate, Güito, La Tati, Tomatito, Bernarda y Fernanda de Utrera i Manuela Carrasco són algunes de les llegendes que hi han passat. Per a molts ha estat un espai on acabar de formar-se en escena: Miguel Poveda hi va fer les seves primeres passes i també han passat pel seu cartell altres noms del flamenc català com Duquende, Mayte Martín o fins i tot Rosalía, que hi va actuar el 2018. Una tradició flamenca que beu dels antics cafès cantants del segle XIX i les cases de vins de la postguerra i que enguany havia de celebrar el seu 50è aniversari amb una programació durant tot l’any que s’ha vist cancel·lada per la crisi sanitària, lamenta Pérez Casares:
“Podria ser un bon moment per recuperar el patrimoni del flamenc per al públic d’aquí, però si cada cop que hi ha un brot hem de ser els primers a tancar, no ens en sortirem.”
Lloc: la Rambla, 35
Preus: a partir de 45 euros
Tablao de Carmen
De la història del Tablao de Carmen se’n podria fer una pel·lícula. De fet, Jaime Chávarri va arribar a escriure’n un guió que encara mai no ha sortit a la llum al voltant de la figura de la bailaora que li dona nom. Aquest tablao està ubicat al Poble Espanyol, al mateix Patio del Farolillo on Carmen Amaya va ballar quan encara era una nena, el 1929, davant del rei Alfons XIII durant l’Exposició Universal.
La fundadora del tablao és Sunchi Echegaray, una apassionada del flamenc que es va formar en el ball amb Concha Burrull, a qui també va acompanyar com a cantaora, però que finalment no s’hi va dedicar professionalment. Echegaray va veure per primer cop actuar l’artista del Somorrostro l’any 1947, en la seva tornada als escenaris espanyols després de 10 anys a Amèrica. Però no va ser fins a principis dels 60, a Begur, quan van establir una amistat que va durar fins a la mort de la bailaora l’any 1963. Anys després, Echegaray es va casar amb el vidu de Carmen Amaya, el guitarrista Juan Antonio Agüero, i van formar una família. La seva filla, Mimo Agüero, dirigeix encara avui el tablao que la seva mare va idear el 1988, enyorada de les nits de flamenc barcelonines de la seva joventut. Així va somiar en un tablao en què s’escoltés flamenc pur, tradicional.
“La nostra línia és la qualitat i el compromís artístic, l’ambient i la interacció que es crea entre tot el quadre de ball”, comenta Agüero.
Pel seu escenari hi han passat Angelita Vargas, Sara Baras amb només 19 anys, Juan Ramírez, Mario Escudero, Diego el Cigala, Joselillo Romero i una Rosalía encara emergent, el 2016. Agüero recorda que un cop li va preguntar a la seva mare: “Quan vas crear el tablao, pensaves en un públic turista?” I Echegaray li va contestar que no: “De fet, s’enfadava de veure que la gent aficionada al flamenc de Barcelona ja no hi anava, al tablao”. Ara, Agüero somia a poder crear un museu dedicat a Carmen Amaya, amb tot els materials i fotografies que el seu pare guarda dels seus anys compartits amb la bailaora sobre i fora dels escenaris. De fet, al Tablao de Carmen, encara sona de tant en tant la guitarra del 1929 amb què tocava per a ella.
“Resulta catàrtic i molt trist que s’extingeixin els tablaos i això ens porta a demanar als polítics i als mitjans de comunicació que ens ajudin a conscienciar la societat que aquí hi ha un patrimoni cultural català importantíssim que s’ha de preservar.”
Lloc:
Poble Espanyol (avinguda de Francesc Ferrer i Guàrdia, 13)
Preus: a partir de 45 euros
