L’esport i el cinema tenen una vella relació d’amistat. I com tota relació que fa molt que dura, té moments millors i pitjors. Tant antic és aquest binomi que es remunta abans, fins i tot, que s’inventés el propi cinema.

Étienne-Jules Marey i el fusell fotogràfic

Un dels grans avantpassats del cinema és el fusell fotogràfic que va inventar Étienne-Jules Marey per estudiar el moviment. Què és el cinema sinó imatge en moviment? I moltes d’aquestes sèries de fotografies retrataven esportistes perquè, sobretot a mitjans del segle XIX, eren aquells que desplegaven un moviment més plàstic i a major velocitat. El fusell fotogràfic és… això mateix, un fusell adaptat com a càmera de fotos que permetia disparar diverses fotografies quasi bé simultànies. I si Marey va ser dels primers a retratar esportistes en imatge real, la nostra següent cineasta va provocar una veritable revolució amb aquest títol…

‘Olympia’

Leni Riefenstahl, 1936
Cineasta alemanya dels anys 30 i 40, filonazi, però també una artista brillant. Això és ‘Olympia’, un documental sobre els Jocs Olímpics de Berlín del 1936. Un film adreçat a celebrar la fastuositat d’uns jocs olímpics però, també, la bellesa del cos de l’atleta. I com que Riefenstahl era una gran cineasta, les seves innovacions en matèria de planificació i de muntatge van influir realitzadors fins a dia d’avui. Tant és així que, un temps després, Carlos Saura rodava un documental com aquest.

 

‘Marathon’

Carlos Saura, 1993

Carlos Saura va ser l’encarregat de rodar un documental sobre els Jocs Olímpics de Barcelona 92 que es diu ‘Marathon’ i que, d’alguna manera, recull l’esperit del treball de Leni Riefenstahl. I seguint amb les influències olímpiques d’aquesta cineasta, canviem-nos a la ficció amb aquesta música.

‘Carros de foc’

Hugh Hudson, 1981

La història de dos corredors anglesos que s’entrenen per competir als jocs de París del 1924 és el motiu central de ‘Carros de foc’, en què tenim aquest principi a la platja. Fixa’t amb la càmera lenta, amb com estilitza els cossos i marca les faccions. Tot això també és herència d”Olympia’. Però deixem els jocs olímpics i centrem-nos en disciplines esportives. I venint de Hollywood, amb quin esport comencem? Amb el beisbol.

‘Moneyball’

Bennett Miller, 2011

Un film sobre beisbol en què no hi ha ni un bat, ni una pilota, ni una base, ni un “strike”. És que aquesta és una de les gràcies de ‘Moneyball’! El títol de Bennett Miller té un guió d’Aaron Sorkin i de Steven Zaillian, dos tipus a qui els agrada que els seus personatges xerri, i aquests ho fan, i molt. Tot i tractar-se d’una història real, la d’un gerent que decidia les estratègies d’un equip segons les estadístiques, aquí no es veu res de beisbol i, tot i això, segurament és dels millors films que s’han fet sobre aquest esport tan avorrit. I ja que parlem de Hollywood, veiem com fa esport Katharine Hepburn.

‘En Pat i la Mike’

George Cukor, 1952

Katharine Hepburn se’n surt molt bé a ‘La Pat i en Mike’, la història d’una esportista brillant, que interpreta la mateixa Hepburn, que es converteix en el gran amor d’un Spencer Tracy que vol ser el seu mànager. Una de les coses que té el personatge de la Pat és un caràcter impetuós i obsessiu i aquest serà un dels trets comuns d’altres esportistes com, per exemple, aquest d’aquí.

‘Toro salvatge’

Martin Scorsese, 1980

‘Toro Salvatge’, un film en què Robert de Niro es va haver d’engreixar 27 quilos. I ben engreixats, perquè va guanyar l’Oscar al millor actor. ‘Toro salvatge’ és un dels millors títols de la filmografia de Martin Scorsese, que posa la càmera dins del ring d’una manera tan vívida com no s’havia vist abans. La figura de Jake LaMotta, el boxador, és un tipus obsessiu, irat, violent, autodestructiu… Són característiques que tindran molts personatges del cinema d’esports. I seguint amb aquests caràcters tan complicats, pugem al volant d’un Fórmula 1.

‘Rush’

Ron Howard, 2013

A la dècada dels 70, James Hunt i Nikki Lauda eren els cracs de la competició. Tenien carisma, eren boníssims, i es va generar entre ells una rivalitat que, segons el propi Lauda, que per cert, va morir la setmana passada, era en realitat la història d’una bonica amistat. Pot ser que ‘Rush’ sigui la millor pel·li que s’ha fet mai sobre Fórmula 1, i també la millor de Ron Howard des de… ‘Willow’, potser?

‘The Damned United’

Tom Hooper, 2009

Brian Clough va ser un dels entrenadors més mítics de la història del futbol anglès i el protagonista de ‘The Damned United’. Es tracta, potser, de la millor cinta que s’ha fet mai sobre el futbol, cosa no gaire difícil perquè més enllà d”Evasión o victoria’ (1981), que és la que recordem tots, no hi ha una producció gaire àmplia de bons títols. Clough va ser el tipus que va pujar dos equips de Segona Divisió a Primera, amb el seu amic Peter Taylor, i va aconseguir, amb un d’ells, guanyar la Champions; com si la guanyés el Terrassa, vaja. Però la pel·li, el que explica, és la història d’un fracàs: el que va viure quan va intentar entrenar el Leeds United, un equip que l’odiava. Val molt la pena veure-la si us agrada el futbol i, sobretot, si us agrada la Lliga anglesa.