Aquest quart trimestre del 2019 ser√† un trimestre de pallassos gr√†cies, sobretot, a dues estrenes que venen fortes abans de finals d‚Äôany. Una ja s‚Äôha estrenat, que √©s ‚ÄėIt 2‚Äô, i l‚Äôaltra ser√† ‚ÄėJoker‚Äô, la pel¬∑l√≠cula amb Joaquin Phoenix sobre el gran enemic de Batman que acaba de guanyar el Lle√≥ d’Or a la Mostra de Ven√®cia. Repassem alguns pallassos de cinema.

‘It’

Andy Muschietti, 2017 – 2019

Adaptaci√≥ de la novel¬∑la de Stephen King, aquest cl√†ssic de la literatura de terror ens parla d’un grup d’amics que s’han d’enfrontar a un pallasso sobrenatural, el malvat Pennywise, que assassina nens a la ciutat de Derry i se’ls enduu a les clavegueres. L’adaptaci√≥ d’Andy Muschietti va dividir la hist√≤ria en dues parts: una protagonitzada pels amics quan s√≥n nens i, l’altra, 27 anys m√©s tard, un cop ja s√≥n adults.

‘Snow-White’

Dave Fleischer, 1933

Fa una mica de basarda veure’l. I aix√≤ que no estava pensat com un curt de terror! Aquesta √©s la percepci√≥ que en tenim ara mateix per√≤, aix√≤, en realitat, √©s una adaptaci√≥ de ‘Blancaneu i els set nans’ protagonitzada per Betty Boop i Koko, un fam√≥s pallasso de dibuixos animats dels anys 20, a qui v√®iem cantant amb la veu del m√ļsic de jazz Cab Calloway. Considerada una de les grans peces d‚Äôanimaci√≥ de tots els temps.

‘Joker’

Todd Phillips, 2019

Ja es parla d‚Äôun Oscar per a Joaquin Phoenix per a aquest paper. ‚ÄėJoker‚Äô reescriu els or√≠gens d‚Äôaquest personatge, que √©s el dolent per excel¬∑l√®ncia de Batman, i ho fa retratant-lo com un pobre home que nom√©s vol fer riure a la gent, per√≤ que √©s marginat i ignorat per a tothom fins que, un dia, esclata i es converteix en una mena d‚Äôagitador urb√†. √Čs a dir: un Joker fosc per a temps foscos, quan el descontentament social creix als carrers.

‘El que recibe el bofet√≥n’

Victor Sjöstrom, 1924

‚ÄėEl que recibe el bofet√≥n‚Äô √©s la hist√≤ria d‚Äôun cient√≠fic a qui li roben la feina de la seva vida i l‚Äôhumilien p√ļblicament amb una bufetada. Traumatitzat i desil¬∑lusionat de la societat, es refugia en un circ on es converteix en un pallasso fam√≥s que rep plantofades. Amb aix√≤, el cineasta Victor Sj√∂strom i el grand√≠ssim actor Lon Chaney construeixen una de les pel¬∑lis m√©s commovedores i estranyes del cinema mut, i ho fan sobre la figura del pallasso que amaga un passat tr√†gic, el pallasso que se’n riu del circ de la societat perqu√®, si no ho fa, esclatar√† en ll√†grimes.

ÔĽŅÔĽŅÔĽŅ

‘Balada triste de trompeta’

√Ālex de la Iglesia, 2014

Potser haureu reconegut, sota el maquillatge, Antonio de la Torre i Carlos Areces. Aix√≤ √©s ‚ÄėBalada triste de trompeta‚Äô, i l‚Äôescena ja augura la viol√®ncia desaforada i, en ocasions, tr√†gica d‚Äôaquesta cinta d‚Äô√Ālex de la Iglesia sobre dos pallassos de circ barallats per l‚Äôamor d‚Äôuna mateixa dona. Una pel¬∑l√≠cula que, en el fons, serveix com a met√†fora de l‚ÄôEspanya del segle XX.

‘Dumbo’

Ben Sharpsteen, 1941

Recordem com els pallassos maltractaven Dumbo. De fet, a la cinta apareixien com éssers esbojarrats i irracionals, maldestres i anàrquics, i aquesta violència còmica que s’oposa a l’ordre establert que pot tenir el pallasso és la que ha retratat sovint el cinema en psicòpates i criminals. El pallasso és quasi bé com el terrorista.

‘Candilejas’

Charles Chaplin, 1952

Charles Chaplin i Buster Keaton junts en una mateixa escena… aix√≤ no passava gaire sovint. En realitat, que jo s√†piga, nom√©s va passar en aquesta meravellosa pel¬∑l√≠cula de Chaplin, que explicava la hist√≤ria d‚Äôun vell actor c√≤mic, Calvero, que al final de la seva carrera apadrina una jove ballarina. En una seq√ľ√®ncia del film, just al final, Chaplin va convidar Buster Keaton a fer aquesta i altres escenes junts, en el que √©s un dels millors homenatges que s‚Äôha fet mai a l‚Äôart de la pantomima, tan habitual del registre del pallasso.

‘Los clowns’

Federico Fellini, 1970

Una carta d‚Äôamor rodada per un dels cineastes que millor va integrar el circ i la figura del pallasso en el seu imaginari. Parlem de Federico Fellini, √©s clar, que va rodar aquest documental de ficci√≥ en qu√® s‚Äôembarca en un viatge nost√†lgic per con√®ixer alguns dels pallassos que m√©s l’han influ√Įt. Aquest √©s un treball estrany, que es va rodar per televisi√≥, tot i que es va estrenar als cinemes.

‘The day the clown cried’

Jerry Lewis, 1970

El 1972, l‚Äôactor Jerry Lewis, que veiem a les imatges, va rodar una cinta sobre un pallasso que era internat en un camp de concentraci√≥. All√†, va comen√ßar a divertir els nens del camp, i al final els acompanyava fins a les c√†meres de gas. La pel¬∑l√≠cula va ser un desastre a la producci√≥, per temes de drets, falta de pressupost… I al final, per un tema de demandes entre inversors, mai no es va estrenar. Es diu que no est√† ni acabada, per√≤ el tema √©s que qui l‚Äôha vista, que √©s molt poca gent, diu que √©s horrorosa, que tracta el tema dels camps de concentraci√≥ amb molt mal gust. Tot i aix√≤, la llegenda negra i el fet que mai no s‚Äôhagi estrenat han fet que sigui una de les cintes de Jerry Lewis qu√® m√©s se‚Äôn parla a la xarxa. L‚Äôactor i director va oferir una c√≤pia a la Biblioteca del Congr√©s amb la condici√≥ que nom√©s es pogu√©s veure a partir de l‚Äôany 2024, o sigui que haurem d‚Äôesperar.