1
FKA Twigs
‘Home with you’, 2019
FKA Twigs exposa tota la seva força i fragilitats en el seu segon disc, ‘Magdalene’, una obra crua, sincera i d’estètica exquisida, gestada mentre superava una greu malaltia i una ruptura sentimental. Si volem aprendre a seduir, en primer lloc, hem d’estudiar els referents clàssics i qui millor que una de les primeres dones seductores de la història, segons la Bíblia. Figura a qui rendeix tribut i amb qui estableix paral·lelismes la sempre sensual cantant, compositora, productora i ballarina britànica FKA Twigs, en aquest segon LP fantàstic que acaba de publicar. Un disc emocional i emocionant però més electrònic, més ambient i amb menys trip-hop que en àlbums anteriors, en què destaca el treball de la veu espectacular i l’autoproducció atrevida i expeditiva, amb col·laboracions de Nicolas Jaar i Oneohtrix Point Never, entre d’altres.
2
Rebe
‘Corazón partío’, 2019
Si alguna cosa assegura l’èxit és identificar els casos més sonats, assajar i, si cal, imitar-los. Això sí, sempre amb personalitat pròpia com ho fa Rebe. L’artista dona la volta a cançons d’Alejandro Sanz, Paulina Rubio, Cecilia, Kiki Dakí i també fa cançons pròpies: balades que tracten la quotidianitat domèstica i el seu univers més íntim. Fa pop d’habitació, amb estètica romàntica i amateur i un posat teatral, retro, naïf i divertit. Grava cançons i les penja al seu canal de YouTube i XXSS, i amb la veu càndida i càlida, el ritme downtempo, la melodia i arranjaments lo-fi de joguina ha captivat ja moltíssims seguidors, fins a esgotar les cintes de casset i vinils de ‘Recuerdos de cuando me aplastó una roca y morí’.
3
Nasty Cherry
‘What do you like in me’, 2019
Sens dubte els clàssics populars ens poden inspirar per crear un projecte propi. Tot i que a vegades, alguns requereixen ajuda directa i a mida, com és el d’una formació que comença a causar furor: Nasty Cherry. Es tracta d’un grup fórmula fet a mida i apadrinat per Charli XCX, una de les cantants i compositores britàniques actuals més aclamades. Ha reclutat quatre dones amb més o menys coneixements musicals però amb prou carisma i ímpetu per plantejar una possible banda real ideal. Els primers avançaments de pop tan rodons com suggeridors van servir d’escalfament per crear comunitat de seguidors, estan programades en diversos esdeveniments musicals del 2020 i la cirereta arriba, fins i tot, amb un nou “reality” de Netflix, ‘I’m with the band’, sobre la formació d’aquesta banda.
4
Lidia Damunt
‘Tu presencia’, 2019
El disc nou de Lidia Damunt ens descriu el que cal evitar. ‘Nacer en Marte’ és el títol del nou disc, amb una producció més pop i sintètica que els seus àlbums anteriors. Un conjunt de cançons que descriuen una història sentimental tòxica que, en comptes de fer créixer, anul·la la protagonista i es troba fent equilibris. Lidia Damunt, ex-Hello Cuca, una de les cantautores estatals més rellevants, explica que ha gaudit molt el procés de treball i equip que ha acompanyat aquest disc. No ve de Mart, viu a Suècia però és de Múrcia.
5
Michael Kiwanuka
‘You ain’t the problem’, 2019
Michael Kiwanuka acaba d’entregar una meravellosa obra de soul contemporani amb alguna picada d’ullet al funk, folk i rock. Però no ha estat fins aquest tercer disc amb què aquest jove anglès, que comparen vocalment amb Otis Redding i Bill Withers, no s’ha sentit plenament convençut i confiat. Descriu que durant molts anys patia de poca decisió, baixa autoestima i humilitat excessiva, tot i haver aconseguit reconeixement mundial amb cançons a sèries populars (‘Big little lies’). Després d’un fort treball personal i professional, retorna ara amb més poder que mai i amb un disc encisador i ple d’ànima.
6
Tindersticks
‘Pinky in the daylight’, 2019
És clar que si ens sentim persones fortes, preparades i valentes ho tenim tot de cara i és el moment clau per seduir amb més potència. Precisament és en aquest estadi ideal quan ja podem manifestar obertament el que sentim a qui ens provoca el sentiment, com fa Tindersticks. Descriuen el disc com “un intent de trobar confort i esperança enmig de la por dels nostres cors”. Com diu el títol, ‘No treasure but hope’, l’últim llançament de Tindersticks és un cançoner esperançador idealista, però també realista i de cerca de l’essència de la bellesa en el món. La banda hegemònica del pop indie dels 90 amb punts jazzístics i soul liderada per Stuart A. Staples —veu de baríton reconeixible i suggeridora— assumeix amb assertivitat que ara es troben en una etapa tranquil·la i assossegada. Ho plasmen en cançons com ‘Pinky in the daylight’, que Staples defineix com la seva primera cançó d’amor total, dedicada a la seva dona, pintora amb qui conviu a l’illa d’Ítaca, a Grècia.
7
Single
‘El roce’, 2019
Ja que parlem de tècniques de seducció, sens dubte, el tacte i el contacte de la pell són importants a l’hora de mostrar atenció i afecte. ‘El roce’ és el primer avançament del proper disc que publicaran al febrer Single, el duet magistral de cançó i pop suau integrat per Teresa Iturrioz i Ibon Errazquin. Duet clàssic del Donostisound, que després de desfer-se Le Mans, van reunir camins amb aquest projecte tan poètic i delicat com la mateixa estètica visual dirigida pel pintor, il·lustrador i dissenyador gràfic (i també músic) Javier Aramburu, íntim amic del grup.
8
Laima
‘Future’, 2019
La productora i música brasilera Laima Leyton, cansada d’escriure missatges i cartes a la seva parella, Igor Cavalera (bateria de Sepultura), mentre aquest es trobava fora de gira i ella a casa amb els seus fills, va decidir convertir tots aquells textos i poemes en cançons que formen el disc ‘Home’. Un disc d’electrònica i pop sintètic, de material íntim i domèstic gravat per ella. A més, és un projecte molt simpàtic perquè es tracta d’un doble vinil que s’ha d’escoltar simultàniament: un disc conté la part tonal melòdica i l’altre disc la part rítmica, feta pel mateix marit. Sens dubte, és un projecte que esdevé una creació coral conjunta i, per tant, tothom hi ha d’estar d’acord.
9
Carles Viarnès
‘Mira gestorum’, 2019
En les dinàmiques de seducció tot sovint els discursos, les estratègies i els plans sobren i l’única cosa que cal és deixar fluir i deixar-nos endur per la música, com la d’en Carles Viarnès, que acaba de publicar ‘Nun’, el seu quart disc instrumental. El compositor i pianista virtuós igualadí, format en la clàssica, s’apropa a la música contemporània des de la improvisació i l’experimentació. Una nova creació sensible, sensorial i molt viva que tracta el temps com a eix conceptual (“nun” vol dir “ara” en esperanto) i que, alhora, el mateix Carles Viarnès defineix, sobretot, com una oda particular a la música.
