Si bé és cert que els compositors de música clàssica es caracteritzen per una gran imaginació i capacitat creativa, el cert és que en alguns casos van mirar de reüll obres d’altres per trobar la inspiració. Revisem cinc casos sospitosos.
1
‘Al bell Danubi blau’
El primer dels següents vídeos és el vals ‘Al bell Danubi blau’, de Johann Strauss (fill), per tant una obra del 1867. En aquest cas el plagi va fer-lo Johann Strauss, perquè és el 2n moviment (adagio) del primer concert per a flauta en sol major de Mozart (segon vídeo a partir del segon 10). Va estrenar-lo l’any 1778, per tant, quasi 100 anys abans que el vals de Strauss!
2
‘Agnus dei’
va estrenar la ‘Missa de la coronació’ per la Pasqua del 1779 (primer vídeo a partir del segon 40), i set anys més tard, va estrenar ‘Les noces de Fígaro’ (segon vídeo a partir del segon 2); i molt sàviament sabia que la melodia d’aquest ‘Agnus dei’ de la primera era molt emotiu i, segurament, volia traslladar aquella mateixa sensació a l’hora d’expressar la solitud que viu la comtessa en l’òpera. Per tant, Mozart va autoplagiar-se.
3
‘Al più lieto’
Un dels compositors que més van utilitzar el recurs de l’autoplagi, clarament va ser El cigne de Pesaro, és a dir, Rossini. El curiós del cas és que la melodia de l’ària ‘Al più lieto’, d”EIl barber de Sevilla’ (primer vídeo a partir del minut 5 i 31 segons), Rossini ja l’havia utilitzat en una ocasió, per a l’òpera ‘Elisabetta, regina d’Inghilterra’ (Nàpols, 1815). Doncs bé, de ben segur que va ser un èxit, perquè Rossini va decidir incorporar-la de nou a ‘El barber de Sevilla’ (Roma, 1816), i al mes d’abril d’aquell mateix 1816 va rebre l’encàrrec de compondre una cantata per celebrar el casament de Carles Ferran de França amb Maria Carolina de Borbó a Palerm, i de nou va utilitzar aquesta melodia. I l’any següent, el 1817, va fer-la servir a ‘La Cenerentola'(vídeo 2 a partir del minut 4 i 19 segons). Rossini va utilitzar la mateixa melodia en, almenys, quatre obres diferents.
4
‘Frère Jacques’
És lògic que ningú associï la melodia naïf de ‘Frère Jacques’, la cançó popular infantil francesa del segle XIX (vídeo 1 a partir del segon 10), amb un compositor tan transcendent com Mahler. Però hem de concentrar-nos una mica, retenir la melodia del ‘Frère Jacques’ i imaginar-nos-la interpretada amb una orquestra, però més lenta. El resultat? El tercer moviment de la simfonia ‘Tità’, de Mahler (vídeo 2 a partir del minut 27).
5
‘Star Wars’
La melodia del primer vídeo ens recorda molt la seva banda sonora de ‘Star Wars’ (vídeo 2), però realment és una obra de Gustav Holst, concretament la part dedicada al planeta Mart de la seva suite ‘Els planetes’ del 1918, per tant molt anterior a la música de John Williams.
