Les mantellines

Una mica de transparències fan de missa i de Setmana Santa, com en aquest retrat de Mariana Waldstein fet per Goya al tombant del segle XIX i que es conserva al Louvre. És l’estampa clàssica de Setmana Santa: mantellina de puntes i pinta, igual que la Mare de Déu. I de vegades negre i d’altres, blanc.

Diuen que la mantellina és preromànica, que s’han trobat talles en què les iberes ja portaven una mena de vel al cap, com la que veiem en aquesta imatge; i pinta! Que aquelles rodones laterals que té la dama d’Elx eren pintes.

Altres teories defensen la idea que la mantellina és una variant del vel musulmà, com aquesta foto que guarden a l’MNAC en què una “maja” es tapa la cara amb la mantellina com si fos musulmana.

Els encaputxats amb capirots

La vestimenta dels natzarens té origen a la Santa Inquisició. La institució que des de l’edat mitjana es dedicava a eliminar els heretges, és a dir, els que consideraven que s’havien apartat de l’Església catòlica perquè, per exemple, feien bruixeria. En aquest quadre de Goya es representa una escena de la Inquisició. Els que duen capirot són els que estan condemnats a morir pels seus pecats, i alerta que els capirots fan espòiler de quin és el seu destí: amb flames dibuixades, era clar que anaven de cap a l’infern. O sigui que els natzarens de Setmana Santa, en certa manera, es declaren pecadors.

És un símbol medieval que continua estant molt al dia i, per exemple, Rosalía va fer servir en el videoclip de ‘Malamente’.

Dissenyadors de roba religiosa

Existeix la professió de dissenyador d’aixovar litúrgic i en la “moda virginal” hi ha tendències, com les que proposa l’Israel Cornejo, escultor de talles religioses, dissenyador i vestidor.

Darrere dels vestuaris de les verges i les santes hi ha molta feina: brodats, puntes, fil d’or, brocats. A Bordados Mateo López estan especialitzats a brodar peces de vestir amb fil d’or per les imatges religioses. Hi ha les devotes cosidores i brodadores que ho fan tot a mà amb paciència i anys, amb els millors materials, i que tenen l’honor de vestir la imatge que veneren. Al sud d’Espanya fins i tot hi ha tallers especialitzats a brodar i a restaurar aixovar d’imatges religioses.

L’estètica religiosa a la passarel·la

L’estètica religiosa ha saltat a les grans passarel·les i ho va fer de ple amb la pel·lícula ‘Roma’ (1972), de Federico Fellini, que recreava una passarel·la de moda eclesiàstica molt grotesca. Fellini en la seva màxima esplendor, fent davant del papa de Roma la desfilada del que es portarà a l’església la temporada vinent.

Si parlem de dissenyadors de moda que s’hagin inspirat en la religió, podem posar d’exemple el vestit de 50 quilos de la xinesa Guo Pei.

No cal rebuscar gaire perquè són molts i molt bons els dissenyadors de moda que s’han inspirat en la religió per crear. De fet, l’any passat la temàtica de la famosa Gala del Met era la religió, perquè la gran exposició de l’any del Costume Institute era ‘Heavenly Bodies’, sobre aquestes interseccions entre fe i moda. Rihanna anava de papessa, amb mitra inclosa! I també Cardi B, Cindy Crawford, Kate Moss…

La mitra de Rihanna l’havia dissenyada Stephen Jones, avui dia el barreter més aplaudit del món. El vestit era obra de Maison Margiela i van caler 500 hores de treball manual per cosir totes les perles i cristalls.

De dins de l’exposició, on hi havia obres de Dolce&Gabanna, Viktor&Rolf, Versace, Balenciaga, etc., hem de destacar el vestit que Yves Sant Laurent li va fer a la Virgen del Rocío que veneren en una església de prop de l’Arc de Triomf de París, i la casa de joieria Cartier li va fer el “rostrillo”.

L’enfant terrible de la moda, Jean Paul Gaultier, ja fa 25 anys que va inspirar-se en els jueus ultraortodoxos per fer una col·lecció que, oh, sorpresa, no va agradar als jueus ultraortodoxos. I és que a la seva col·lecció de tardor-hivern 1993-1994 va apoderant-se de les icones ultraortodoxes: els rínxols i el barret “shtreimel”.

També existeix el cas d’alguna gran model que és una icona d’estil i alhora molt religiosa, com Halima Adem, que sempre desfila amb hijab. Halima Adem és nord-americana i musulmana i desfila per grans marques com la que veiem, Max Mara, però totes saben que si en lloguen els serveis, el requisit és que desfilarà amb vel i serà fidel als seus principis religiosos; per exemple, tampoc ensenyarà els braços.