L’actriu sabadellenca Mireia Gubianas és a l’Àtic22 del Tantarantana els diumenges de setembre amb el monòleg ‘Adela (Women’s white long sleeve sport shirts)’, de Daniel Veronese, i ens en ve a parlar a l”Àrtic’.
El crim de l’Adela
L’Adela és una dona que viu sola, que té un veí sobreprotector, una germana gelosa i un cunyat una mica assetjador… o potser no, potser tot és dins del seu cap, dins de la ment fràgil moldejada a cops per anys de violència estructural i masclista. No sabem què és real i què no en la història d’aquest personatge que interpreta Mireia Gubianas, però en el fons tant li fa. Si la societat l’acusa d’un crim, que aquí no explicarem, el text de Daniel Veronese acusa la societat heteropatriarcal.
“Aquesta dona que s’ha trobat en una situació que la violència és absolutament rotunda. Perquè també ens convida a pensar què és violència .Violència fins no fa gaire l’enteníem com a la violència física però, també gràcies a tots els moviments que hem anat veient de revisió de feminisme, de revisió de violència, revisió de vulnerabilitat, automàticament diem que violència són moltes coses. I aquesta dona es troba en una situació clarament de victimització”
Mireia Gubianas
En poc més de 45 minuts, el monòleg que protagonitza Mireia Gubianas és ple de silencis i de frases repetides, en una espiral d’obsessió i de bogeria descendent en què l’Adela se sent interpel·lada pel públic, interrogadors anònims que intenten entendre què li ha passat a aquesta dona i què hi ha de real en tot el que ens narra. Mireia Gubianas va començar a interpretar ‘Adela (Women’s white long Sleeve sport shirts)’ el 2012, i des de llavors s’ha convertit en un dels personatges clàssics d’una carrera construïda contra els tòpics d’una professió que, sovint, busca intèrprets amb uns determinats paràmetres estètics.
La irrupció trencadora de Mireia Gubianas
L’actriu sabadellenca Mireia Gubianas va irrompre en l’escena catalana disposada a trencar tòpics i fulminar clitxés. Formada a l’Escola Eòlia, i amb professors com Javier Daulte, Neil Labute o Andrés Lima, fa 15 anys va carregar contra els estereotips estètics que imperen a la societat amb ‘Gorda’, un espectacle que la va portar molt més lluny del que hauria pensat mai i, en concret, travessant l’Atlàntic fins a Mèxic o a l’Argentina, on ha desenvolupat una part de la seva carrera tant al teatre com a la televisió.
“Jo estic esperant que la gent s’atreveixi a posar més diversitat corporal a les obres de teatre i a la televisió i que no sempre els físics marquin una miqueta els personatges, i això seria ideal, fer un personatge que ningú no s’esperés en funció del que dones físicament, seria fantàstic. Per què no una Lady Macbeth rodona i rotunda?”
Mireia Gubianas
M´és enllà del rebombori que va provocar amb ‘Gorda’, un paper que va començar a interpretar que tot just sortia de l’Escola E“olia, la carrera de la Mireia Gubianas ha estat molt més prolífica i plena de papers amb caràcter i força. Aquesta actriu tot terreny capaç de riure’s de les ‘Mares’ i que no té pèls a la llengua a l’hora de dir a la televisió, amb exigència, ‘Trátame bien’, ara torna a Barcelona per a presentar-nos l”Adela’, una dona sotmesa, anulada i acusada de cometre un crim. I per això avui seu al nostre sofà, on creiem que tots els convidats són innocents, fins que es demostri el contrari.
