L’escriptora afganesa Nadia Ghulam va néixer a Kabul l’any 1985 i la seva vida sempre ha estat marcada per la guerra civil, la gana i el règim talibà. ‘El país dels ocells sense ales’ és una metàfora sobre la realitat de l’Afganistan, “la vivència de totes les persones que estan sortint del país sense ales i que han de lluitar perquè els creixin les ales, per volar i trobar un niu”. La Nadia va trobar el seu niu a Badalona i també les seves ales. Ella diu que són el coneixement i els estudis, i amb aquestes ales ha pogut explicar la seva història en llibres, conferències, obres de teatre i llibres il·lustrats com ‘El país dels ocells sense ales’.

El 1993, una bomba va destruir la casa de la Nadia i va passar sis mesos en coma en un hospital de Kabul. Quan es va despertar tenia una part del rostre desfigurat. El seu germà va morir i el seu pare no tenia forces. Els talibans no deixaven que les dones treballessin i l’única opció que tenien era que la Nadia fos un home. Durant 10 anys es va fer passar per un noi per així poder alimentar la seva família. “La guerra m’ha robat la infància i l’adolescència”, diu.

El nen que portem dins sempre ha estat amb mi, sempre he estat lligada als contes, les històries que m’explicava la meva mare, la mare era analfabeta però m’explicava moltes històries, dins el nostre niu, dins de les nostres cases del fang”
Nadia Ghulam, escriptora

Menys armes i més escoles

Nadia Ghulam va començar a escriure aquest llibre l’any 2019 a Lesbos observant els refugiats afganesos. Ara viu a Badalona com a refugiada, treballa com a educadora social i és activista pels drets humans i la pau. Ha fundat l’associació Ponts per la Pau, amb la qual ajuda els nens de Kabul perquè puguin tenir una oportunitat en la vida gràcies a l’educació. Nadia Ghulam observa amb tristesa i decepció la situació a l’Afganistan.

Des que vaig arribar a Catalunya no he parat de dir que al meu país no necessitem armes, el que necessitem són escoles, el que necessitem són universitats”
Nadia Ghulam, escriptora

La història d”El país dels ocells sense ales’ parla de la petita Bibí, una au sense ales que viu feliç amb la seva família en un país d’ocells sense ales. Però un dia apareixen al cel centenars d’ocells diferents, i la vida canvia per a tots els ocells sense ales i el seu país. Però sigui com sigui la Nadia sempre té esperança.

Ara mateix estic molt trista però Nadia vol dir esperança i la meva esperança no s’acaba només que als refugiats afganesos ens donin una mínima possibilitat, tornarem al nostre país per reconstruir-lo”
Nadia Ghulam, escriptora

Nadia Ghulam

‘El país dels ocells sense ales’

Escriptora: Nadia Ghulam
Il·lustradora: Mona Brunet
Editorial: La Galera
Edat: a partir de 6 anys Pàgines: 48