La Maria Climent és una escriptora que va deixar Amposta i els marges del riu Ebre per traslladar-se a Barcelona i acomplir, així, amb una vocació primerenca: viure de la paraula. Llicenciada en Traducció i Interpretació, i amb estudis també de guió, la Maria ha treballat de professora d’idiomes i d’escriptura, de “social manager”, de cronista i de traductora. I, enmig de tot això, ha tingut temps per escriure al digital Catorze.cat i per acabar una novel·la amb nom de dona que li està donant moltes alegries. I és que ‘Gina’ està captivant per la seva capacitat de desplegar, en 200 pàgines, tota la determinació d’una dona entestada a prendre’s la vida amb intensitat però també amb humor. I per això avui la rebem a l”Àrtic’, on sabem que la vida, sempre, s’ha d’intentar encarar amb un somriure.
De Maria Climent a ‘Gina’
Aclarim, abans que res, que això no és una autobiografia, a dures penes un relat d’autoficció ni una crònica vivencial. Tot i compartir un punt de partida, el diagnòstic de l’esclerosi múltiple i la constatació que pot ser un problema a l’hora de quedar-se embarassada, el cert és que Maria Climent no és Gina, perquè els mecanismes de la ficció actuen sobre el relat per formar una nova vida. La Gina és una noia de les terres de l’Ebre de qui veiem el seu trànsit d’una infantesa i adolescència carregada de pors i dubtes a una edat adulta en què als seus dilemes sentimentals i vitals se li suma l’esclerosi i, amb ella, la idea que la vida, ara sí, va de debò. Una vida que, tant si patim alguna malaltia com si no, tant si el que volem és ser pares com si no ens ho plantegem, ens sonarà molt familiar.
La vida en tortosí
Quan va escriure ‘Gina’, Maria Climent es va decidir pel català estàndard, només alterat en els diàlegs de la protagonista, que adoptava el tortosí característic d’Amposta. Un cop acabada la novel·la, l’editora Eugènia Broggi de L’Altra Editorial va proposar que el relat es reescrivís sencer en el parlar de les terres de l’Ebre, una opció que ha dotat d’autenticitat i d’una música molt característica a aquesta història, la primera que escriu una autora novella de qui de ben segur sentirem moltes més coses a la literatura de casa nostra.
