La productora i DJ Ikram Bouloum ha actuat en el Sónar+D i a les Festes de la Mercè d’enguany. En una temporada en què les sales de concerts han hagut de tancar i el públic ha de ballar amb mascareta, Bouloum, que traurà un single i un EP a finals del 2020, reflexiona sobre les dificultats de punxar en temps de coronavirus.
En els meus xous és complicat estar a sobre de l’escenari i veure tothom amb la mascareta, perquè al final no reps aquell ‘feedback’ i no saps què és el que estan pensant, o si els està movent, o si no… què és el que necessiten. I, òbviament, per a un DJ, si no veu la seva pista de ball com reacciona, no sap quin viatge proposar.
Una DJ heterogènia per a la nit barcelonina
Ikram Bouloum és una DJ, productora, comissària i programadora de casa nostra que ha demostrat que la música electrònica pot ser una arma de reflexió i de canvi. Nascuda a Torelló, de pares magrebins, amb set anys ja es va començar a interessar per l’electrònica, i amb 17 es va traslladar a Barcelona per estudiar humanitats i, ja de passada, sacsejar l’escena de la nostra ciutat. Aquí, ha punxat en la majoria de clubs i festes de referència, forma part de la renovada sala Vol i del col·lectiu 55, i ha fundat el projecte musical iii, amb Isamit Morales. Ara, després d’actuar al Sónar i a la Mercè, seu al sofà de l”Àrtic’, on som molt fans de la música de club, i més si els clubs en qüestió tenen socis com ella.
La reivindicació de les arrels
Ikram Bouloum ha fet de la seva música una eina política i social. En les seves actuacions en clubs de tot Barcelona, ha elaborat un discurs en què es reivindiquen conceptes com el mestissatge i la legitimació de les arrels. Bouloum ha mesclat els ritmes del Magrib dels seus avantpassats amb els sons contemporanis de l’electrònica, com una manera d’esbrinar qui és ella mateixa.
És el primer cop que plantejo utilitzar la meva veu sobre un escenari, però també utilitzar la meva llengua materna, l’amazig. En aquesta cerca de buscar la meva veu i la història indago sobre patrons que es plantegen a la música popular amaziga i també a la temàtica, que porto al meu camp. I és allà on explico una herència conceptual que neix d’una fricció, que és la d’Occident i Orient. Però no té una connotació dolenta, sinó complexa.
I aquesta reivindicació disposa de la complicitat del públic que assisteix a les seves sessions, com les que ha celebrat a la sala Vol, d’on ha sigut programadora fins que la pandèmia va obligar a suspendre’n les activitats.
Jo crec que no es preveu una obertura de les sales fins al 2022. Llavors és difícil, és molt difícil. Crec que seria important que el circuit no desaparegués, perquè si no seria tornar a començar i, per al teixit més “underground”, seria una gran pèrdua.
Confiem que ben aviat la música d’Ikram Bouloum torni a sonar a la nit de Barcelona.
