Gerard Quintana es va presentar al Premi Ramon Llull 2021 sota un pseudònim, Pere Rodeja, el nom del seu oncle, que va començar a treballar la llibreria Geli de Girona el 1945, i de qui va aprendre l’amor pels llibres. El jurat s’esperava una persona d’edat avançada i la seva sorpresa va ser quan van obrir la plica i va aparèixer el nom de Gerard Quintana. ‘L’home que va viure dues vegades’ és una novel·la sobre les segons oportunitats, sobre un personatge anomenat Salvador Martí o el saltamartí, un saltimbanqui que va d’un lloc a un altre, un tastaolletes que un dia descobreix la cara més fosca de la vida, un personatge que té més d’una vida com Gerard Quintana. La primera vida del cantant de Sopa de Cabra va ser com adolescent, un noi tímid a qui li agradava escriure; la segona vida va ser com a líder de Sopa de Cabra, cantant davant de milers de persones, el jove tímid ja no hi era; ara coneixem la tercera vida, la d’escriptor, però Gerard Quintana encara té més vides, com la de president de l’Acadèmia Catalana de la Música.
Tota la meva vida, el meu projecte i el meu somni era escriure. He estat en el món de la música i li he d’agrair moltíssim, m’ha salvat la vida, ha estat un vehicle per expressar-me, però bàsicament durant molts anys hi he estat com a lletrista”
Gerard Quintana, una segona vida com a escriptor
Des del 3 de març podem trobar a les llibreries el segon llibre de Gerard Quintana, ‘L’home que va viure dues vegades’, un llibre sobre la vida d’un poeta que ens parla de molts altres llibres i denota l’amor per la literatura de Gerard Quintana.
Un lector també és un escriptor, un lector està tornant a escriure el llibre amb les pautes que li dona l’autor, en aquest cas l’acompanyen un seguit de poetes i un seguit de llibres que ell porta al damunt i, com deia el meu oncle, quan de vegades ens quedàvem tots dos allà amb els seus 220.000 libres en estoc, ‘si algú es queda aquí tancat ho podrà entendre tot'”
Aquest és un llibre que pel cantant de Sopa de Cabra va néixer fa molts anys enrere.
Aquest llibre neix 30 anys enrere i no reconec el noi que era, el noi introvertit, el noi tímid, el noi que sentia que el món on era no anava amb ell, no hi encaixava, el noi tartamut fins i tot, i de cop soc a l’estadi olímpic amb la Tina Turner i els Sopa de Cabra, i no reconec aquell noiet, que s’està comunicant massivament”
“El rei està despullat però no es pot dir”
Gerard Quintana presideix l’Acadèmia Catalana de la Música, que està formada per 41 entitats representatives de tots els àmbits musicals. L’acadèmia neix a partir de la crisi del 2008 per “deixar de ser un ecosistema sense pla urbanístic i ser un sector”. L’objectiu de l’entitat es crear un marc legal per a tots els treballadors de la música, “ara mateix no és una professió, ni per als artistes ni per als que es formen a alguna de les quatre escoles que tenim”, reconeix Quintana. L’Acadèmia Catalana de la Música va demanar l’indult per a Hasél i l’anul·lació de totes les causes obertes contra artistes processats.
No oblidem aquesta doble mirada sobre el que és la llibertat d’expressió, que permet que es facin afirmacions abominables que són clarament delictes d’odi contra col·lectius vulnerables, i en canvi, quan el dit apunta el poder i l’únic que fa és il·lustrar el que diuen els mitjans públics però amb un llenguatge més punyent com és el rap, és condemnat a presó. Si la solució, en comptes d’arreglar això, és empresonar a qui ho critiqui, és allò del rei està despullat però no es pot dir”
