Propostes per tornar a omplir els teatres

Teatre Victòria, fins al 28 de novembre

Preu: entre 25 i 83 euros
Espectacle en castellà

‘Billy Elliot‘, o la història d’un nen que volia ballar, és un d’aquells casos en què l’adaptació teatral és fins i tot millor que la pel·lícula original, amb un llibret que conserva tota l’emoció de la història, subratllada per les magnífiques composicions d’Elton John i unes coreografies sensacionals. La producció que podem veure al Teatre Victòria no és estrictament una franquícia. És una producció que va néixer a Madrid i que ara s’ha muntat de nou i expressament per Barcelona. A Madrid va tenir, ni més ni menys, 750.000 espectadors.

A Barcelona es va fer un càsting nou per trobar els protagonistes infantils. A la producció hi participen una seixantena llarga de nens, només de Billy Elliots ja n’hi ha cinc, i tota aquesta canalla ha rebut formació en ballet clàssic, interpretació, claqué i altres disciplines durant més de dos anys a l’Escola Coco Comin. És un espectacle magnífic, vibrant, emocionant, amb un ampli cos de ball i bones interpretacions.

‘Cantando bajo la lluvia’

Teatre Tívoli, fins al 26 de desembre

Preu: entre 23,50 i 67 euros
Espectacle en castellà

Arriba a Barcelona l’adaptació de ‘Cantando bajo la lluvia’, aquesta pel·lícula absolutament icònica, un dels grans musicals de la història del cinema. D’entrada, un reconeixement per la valentia de Nostromo, la productora que l’ha duta a escena, amb direcció d’Àngel Llàcer i Manu Guix, els responsables dels reeixits ‘La jaula de las locas’ i ‘La tienda de los horrores’. De nou, és un molt bon espectacle, pensat per arribar al gran públic, amb una posada en escena notable, que juga molt bé l’homenatge al món del cinema i que sap dissimular amb encert algunes limitacions.

Els arranjaments musicals de Manu Guix funcionen molt bé, la banda dirigida per Andreu Gallén sona de meravella… Però també hi ha alguns punts febles, com la direcció d’Àngel Llàcer, que sembla que s’autoboicotegi anant a buscar el gag fàcil i abusant de situacions còmiques.

‘La Víctor C’

TNC, fins al 7 de novembre

Preu: 29 euros
Espectacle en català

Aquesta és la carta de presentació de Carme Portaceli com a nova directora artística del TNC i l’ha convertida en tota una declaració d’intencions del que ha de ser el teatre nacional, amb ena majúsucla, reivindicant les grans figures de la nostra literatura i alhora reivindicant el talent femení. Som davant d’un homenatge a Caterina Albert, d’una celebració de la seva literatura, sobretot de la seva literatura menys coneguda.

El muntatge, però, és una mica fluix, d’una banda perquè la dramatúrgia d’Anna Maria Ricart vol tocar massa tecles, arrenca com un biopic de Caterina Albert però, alhora, s’interromp per representar alguns dels seus contes. També fa la sensació que el motor de l’espectacle és bàsicament didàctic, cosa que no necessàriament casa bé amb les lleis del teatre. I, a més, es fa excessivament llarg, potser hauria calgut seleccionar millor els contes.

A tot això, Rosa Renom està esplèndida, és una Caterina Albert juganera, múrria, sorneguera, orgullosa… fantàstica. És el gran trumfo de la funció, se n’acaba carregant tot el pes a les espatlles però, el pes, és massa feixuc i ningú no té unes espatlles prou amples. 

‘Descripció d’un paisatge’

Sala Beckett, fins al 31 d’octubre

Preu: entre 10 i 20 euros
Espectacle en català

Del Nacional anem cap a la Sala Beckett, que ha estrenat una temporada dedicada a la memòria de Josep Maria Benet i Jornet.  Un altre homenatge, en aquest cas al pare del teatre català contemporani, amb l’obra ‘Descripció d’un paisatge’.

Carles Martínez és el narrador d’aquest conte, que ens situa en una ciutat imaginària de l’Orient, enmig d’un règim totalitari que ha decidit transitar cap a la democràcia. Una història que ens permet ensumar el Benet i Jornet més de telesèries, amb embolics amorosos, lluites de poder, venjances… però que alhora és una faula per parlar del moment històric que vivia Espanya a finals dels 70.

Des del punt de vista formal també té un cert interès per la manera com es narra la història, congelant l’acció, fent-la avançar o retrocedir segons convé, fent que els personatges prenguin consciència del que expliquen… i tot plegat amb un aire molt Bertol Brecht. Si parléssim en termes mozartians, seria un encreuament entre ‘El rapte al serrall’ i ‘La clemència de Tito’. Dit això, personalment jo no sé si hauria triat aquest text, crec que té un interès bastat relatiu i no sé si ha envellit gaire bé, la veritat. Però endavant les atxes.

‘Birnam’

Teatre Biblioteca de Catalunya, fins al 24 d’octubre

Preu: 25 euros
Espectacle en català

I parlant d’envellir. A la Biblioteca de Catalunya hi tenim un actor que arriba a la maduresa en plena crisi. I no parlem de Lluís Soler, sinó del personatge que interpreta en aquest monòleg que es diu ‘Birnam’.

La Perla 29 obre temporada amb aquest monòleg de Víctor Sunyol sobre el teatre i la
vellesa, dirigit per Joan Roura. Això els passa a molts actors, que en el moment de sortir a l’escenari els agafen tots els mals. Però aquí hi ha alguna cosa més perquè a banda de l’atac de pànic també hi ha una certa crisi existencial, la d’un actor que arriba a la vellesa cremat, i que mentre es prepara al camerino per representar el rei Duncan a ‘Macbeth‘ es pregunta si realment val la pena seguir endavant. Tota una vida dedicada al teatre que de cop i volta s’ensorra.

És una premissa que hauria pogut donar molt més de si, que hauria pogut explorar camins molt més interessants, molt més atractius pel públic… però que acaba sent un compendi de cites i referències a Shakespeare, un punt massa erudit i endogàmic. Si Lluís Soler fes la gran exhibició, et diria mira, encara, però ni això. Ho fa bé, perquè és de solvència contrastada, però la cosa no passa d’aquí.

‘Solo llamé para decirte que te amo’

Teatre Villarroel, fins al 24 d’octubre

Preu: des de 18 euros
Espectacle en castellà

Aquesta és la perla amagada de la cartellera, un d’aquells muntatges que funcionen sobretot pel boca orella. De fet, havia d’acabar el 17 d’octubre però La Villarroel i la companyia han decidit estirar dues setmanes més, així que no deixeu escapar l’oportunitat. Teatre argentí al cor de l’Eixample. ‘Sólo llamé para decirte que te amo’ és una obra escrita i dirigida per Nelson Valente, l’autor d’aquella excel·lent ‘El loco y la camisa’, i un dels màxims exponents del teatre argentí contemporani. Té una habilitat magistral per dibuixar situacions quotidianes, famílies disfuncionals, sempre partint de la comèdia però una comèdia amarga, que et va generant un malestar gairebé imperceptible fins que t’acaba congelant el somriure a la cara i t’acabes preguntant de què coi estàs rient. És un
muntatge rodó, amb un elenc argentí esplèndid i amb una infiltrada, la Roser Batalla, que si no fos perquè la coneixem diríem que també és portenya.

La primera obra que recomano ens porta al Maldà, hi serà molt pocs dies i la temporada passada va exhaurir entrades, per tant, no s’hi val a badar. Això és ‘Robert’, un monòleg escrit i dirigit per Laia Alsina, i que és un atac en tota regla al mite de l’amor romàntic. Un monòleg com veiem que
protagonitza l’actor Robert González.

Arriba al TNC ‘Jo, dona’, l’últim espectacle de Marta Carrasco, un homenatge a la que està considerada la primera dona obertament transgènere de la història. Es deia Lili Elbe, nascuda a Dinamarca a finals del 19, que va morir a principis dels 30 després d’un trasplantament d’úter en el seu desig de ser mare.