El III Premi Proa de novel·la s’ha celebrat novament a la Fundació Tàpies, com fa dos anys, després d’una edició en línia. Un jurat compost per Vicenç Villatoro, Marina Porras, Xavier Pla, Clara Queraltó i Josep Lluch ha atorgat el premi, dotat amb 40.000 euros, a Maite Salord (Ciutadella de Menorca, 1965), per ‘El país de l’altra riba’.
La novel·la entrecreua dues històries: una que protagonitzen “pied-noirs” a l’Algèria colonial i una que transcorre a la Barcelona del 2003, on dues noies es coneixen durant les protestes contra la Guerra de l’Iraq (segona Guerra del Golf). A Alger arriben dos dels protagonistes, l’Alfred Gold i el seu net Daniel, dos jueus francesos que han hagut de fugir del nazisme.
Camus i els menorquins d’Alger
“M’interessen les històries de personatges condicionats per grans esdeveniments”, explica Salord. Per entendre com era l’Alger que descriu, Salord es va servir de les ‘Cròniques algerianes’ d’Albert Camus, l’ombra del qual plana en la novel·la. “De fet, hi ha una cita seva, quan va recollir el Nobel, que diu que els escriptors tenen l’obligació d’escriure sobre els qui han patit la història”, comenta la menorquina.
Les migracions és un dels temes que aborda la novel·la. Un dels personatges és la Isabel, una noia de Fort de l’Eau (avui Bordj el Kiffan), una població fundada per 10.000 menorquins que, a mitjans del segle XIX, van emigrar a Algèria. “De fet, Camus mateix es va criar amb una mare d’ascendència menorquina i per la seva àvia, que ni sabia parlar francès”, argumenta l’escriptora.
Maite Salord és professora i membre de l’Institut Menorquí d’Estudis. Del 2011 al 2021 va ser consellera del Consell Insular de Menorca, institució que va presidir del 2015 al 2017. És autora de ‘La mort de l’ànima’ (2007), finalista del Premi Sant Jordi. Amb la novel·la ‘L’alè de les cendres’ (2014) va recollir el testimoni dels vençuts el 1939 a les illes Balears.
