El Xavi Pardo torna a l”Àrtic’ per repassar alguns dels espectacles que ocupen la cartellera teatral durant aquests dies. Aquest mes passarem pel TNC amb l’última obra de Xavier Albertí com a director del teatre, anirem al Lliure amb un molt bon espectacle de teatre per a tots els públics i entrarem a sales més petites com La Beckett, el Tantarantana o el Teatre Gaudí. Preneu nota del que us interessi més!

Els sis muntatges que ha vist el Xavi Pardo darrerament

D’esquerra a dreta, cartells dels espectacles ‘Frank’, ‘El que no es diu’, ‘Speer’, ‘L’Emperadriu del Paral·lel’ i ‘Destination Moon’
  • ‘L’emperadriu del Paral·lel’. TNC, fins al 13 de juny. De 24,5 a 29 €
    Xavier Albertí tanca la seva etapa com a director artístic del TNC dirigint un text de Lluïsa Cunillé a la Sala Gran. Albertí es va estrenar amb ‘Taxi… al TNC!’, un homenatge al gènere de les varietats i les revistes musicals del Paral·lel i ara s’acomiada amb el que vindria a ser el revers, la cara B d’aquell espectacle. Que ningú no busqui lluentons i disbauxa perquè ‘L’emperadriu del Paral·lel’ té més aviat un gust amarg, decadent. En el fons, la mort de la cupletista Palmira Picard no és més que una excusa per crear una mena de ’13 Rue del Percebe’ fet de retalls de vida i misèria de la Barcelona del 1930. Sobretot en la segona meitat de l’espectacle, després d’una primera part que costa una mica d’empassar.
    Lluïsa Cunillé (que per cert, es converteix en la primera dramaturga catalana que estrena en vida a la Sala Gran) fa desfilar artistes com Josep Santpere i Mercè Seròs, polítics com Alejandro Lerroux i intel·lectuals com Valle-Inclán, Ferrer i Guàrdia o Teresa Claramunt. Això a banda de les referències culturals constants, històriques i de tota mena escampades pel text. Tot plegat amb un extens repartiment, amb còmplices habituals d’Albertí, com Sílvia Hinojosa, Oriol Genís, Montse Esteve o Roberto G. Alonso.

  • ‘Speer’. La Gleva, fins al 30 de maig. 16 €
    Continuem amb temàtica històrica i saltem del Paral·lel dels anys 30 al Berlín de finals dels 60 amb un molt bon thriller polític, centrat en la figura d’Albert Speer. L’obra gira al voltant d’aquest personatge, arquitecte de professió, ministre de Hitler i amic personal del Führer (de fet era qui estava destinat a succeir-lo). A través d’ell, l’obra fa una revisió dels últims anys del nazisme, però també de les misèries (en tots els sentits) de l’Alemanya soviètica. Molt recomanable, si us agrada la temàtica històrica, és un text molt ben travat que t’atrapa i no et deixa anar, i tant Pep Munné com Xavier Ripoll estan impecables.

  • ‘Frank’. Teatre Lliure de Montjuïc, fins al 30 de maig. De 9 a 29 €
    Clara Manyós i Xesca Salvà dirigeixen ‘Frank’, un espectacle sobre el feixisme per a un públic familiar. Està pensat per a nens a partir de set anys, però també va dirigit als adults. ‘Frank’ és un muntatge magnífic que gairebé sense paraules, amb un llenguatge molt plàstic, aconsegueix traslladar perfectament a la canalla conceptes com la persecució, la repressió o la dissidència. Hi apareix tot l’imaginari: el NO-DO, les fletxes, el garrot vil, els afusellaments, coreografies que subtilment amaguen esvàstiques i salutacions feixistes… no hi ha tabús. És un exemple magnífic de com tractar temes tan delicats pensant en un públic infantil, però sense infantilitzar-lo. I amb una reflexió final sobre els tentacles del franquisme que arriben avui dia que la canalla agafa al vol. 

  • ‘El que no es diu’. Sala Beckett, fins al 6 de juny. De 10 a 20 €
    El muntatge de Marilia Samper tanca el cicle #jotambé de la Sala Beckett, dedicat a les violències de gènere. Xavi Sáez i Muguet Franc estan sols damunt l’escenari, sense escenografia ni atrezzo ni res on agafar-se. Només ells dos, fantàstics, embrancats en aquest duel interpretatiu, i el text meravellós de Marilia Samper, que també signa la posada en escena. L’obra arrenca amb una ruptura de parella: després de tres anys de convivència, ella diu que ho vol deixar i ell no entén res. El motiu es remunta a quan eren adolescents, tenien 16 anys, anaven a l’institut i després d’una festa ell la va forçar. El cas és que fins que ella no el confronta, ell no n’és conscient que allò va ser una violació. I aquesta és la gran aportació del text, que desmunta la caricatura del violador com un desconegut que t’assalta pel carrer de nit a punta de ganivet i mostra que tothom ho pot ser, fins i tot les persones més encantadores. D’alguna manera ens convida a revisar la nostra biografia perquè el més probable és que trobem algun episodi de violència sexual. Un muntatge que ens interpel·la com a agressors, com a encobridors i que urgeix a revisar la percepció social de les agressions sexuals. Sens dubte un dels imperdibles d’aquest tram final de temporada. 

  • ‘Destination moon’. Teatre Tantarantana, fins al 6 de juny. De 15 a 21 €
    ‘Destination moon’ és el segon espectacle de Paradiso 99 estrenat en el marc del programa El Cicló del Tantarantana. Begoña Moral, autora del text i directora de l’espectacle, ha fet una aposta de risc, valenta i ambiciosa, però això no sempre porta a bon port. Aquí ens explica la història de dos germans (un actor i una infermera) que tenen una relació una mica estranya, que porten una vida estressant i que viuen en un món apocalíptic. El problema és que el text és tan ambiciós, vol tocar tantes tecles que acaba fent aigües. Hi ha la qüestió de les relacions personals, de la dependència emocional, la precarietat laboral, hi ha una crítica molt òbvia al capitalisme, a la societat de consum, es planteja el tema de l’emergència climàtica i s’hi suma aquest aire distòpic. Una mica massa. Però no tot és dolent: hi ha un parell de monòlegs fantàstics, el moviment està molt ben integrat i els actors ho donen tot.

  • ‘La vida en pedazos’. Teatre Gaudí, fins al 6 de juny. De 16 a 24€
    ‘La vida en pedazos’ és un musical de petit format i de nova creació, ideat per Sergio Toyos i Dídac Flores. Tracta d’una dona que dos anys després d’afrontar un divorci ha fet de la tristesa el seu estil de vida, que escull rabejar-se en la misèria i que es nega a veure un psicòleg tal com li demanen els seus fills. Aquí el més fluix és precisament la història que és molt plana, i el muntatge té problemes de narració i de ritme. I quan finalment arriba el gir, encara és pitjor perquè acaba caient en un àmbit de telesèrie. Però també hi ha punts a favor: d’una banda, la partitura de Dídac Flores, que realment té molta força i que aconsegueix moments preciosos, i sobretot l’entrega dels intèrprets: el mateix Flores, Marc Flynn però sobretot Marta Ribera i, per descomptat, Clara Altarriba, que és sensacional.

Avançament de la cartellera teatral per als propers dies

Com sempre, repassem alguns espectacles que passaran per Barcelona durant els propers dies. El Mercat de les Flors rep aquesta setmana la visita de la companyia belga Voetvolk, que presenta un parell de peces, la més gran, ‘The sea within’, amb 10 ballarines en escena. La Sala Atrium acull els projectes guanyadors de la beca Despertalab, de suport a la creació escènica, amb la complicitat de la Nau Ivanow, començant per una peça de la companyia Montse Isla, creada per Andrea Pellejero i Adrià Girona, que proposen un espectacle de matafísica futurista sense actors: ‘Allí donde no estamos’. A l’Escenari Brossa es podrà veure, des de la setmana vinent, ‘Red room’, una peça que combina la dansa i el teatre documental per parlar de la prostitució. I al Lliure de Gràcia torna una de les companyies més estimulants, que ja hi van presentar ‘This is real love’ i que va ser un èxit rotund. Ens referim al Col·lectiu VVAA, que ara tornen amb una nova creació: ‘Arcas 2020’.