Els anys 80 van portar molta creativitat musical a Glasgow, on van néixer bandes que es van fer conegudes mundialment. Una d’aquestes és Deacon Blue que, 30 anys després de la seva formació, segueix trepitjant escenaris de tot el món amb cançons que ja formen part de l’imaginari d’una generació.
30 anys de vida
Deacon Blue va irrompre a l’escena internacional a finals dels anys 80, concretament el 1987, amb els seus grans èxits ‘Real gone kid’ i ‘Dignity’. Ara estan de gira amb motiu de la celebració dels seus 30 anys de carrera musical.
La banda, originària de Glasgow, saben que no van ser els únics músics que van sortir d’allà. En el moment que van començar la seva carrera també hi havia moltes bandes com, per exemple, Texas, Simple Minds, Wet Wet Wet o The Blue Nile.
“Hi havia moltes bandes Glasgow, va ser un moment molt creatiu i ple d’èxit.”
Amb un públic fidel, Deacon Blue ha tornat a Barcelona i s’ha emportat una bona experiència.
“Quan hem arribat avui a Barcelona hem vist persones que havien estat en els nostres concerts fa 30 anys i que fins i tot havien traduït una cançó nostra al castellà o al català.”
‘Dignity’
Sobre la cançó ‘Dignity’ el duet explica que és “la història d’un noi que vol mantenir viu el seu somni i, encara que treballa en el departament de neteja, es vol comprar un vaixell i marxar a navegar per la costa oest. Això és una cosa amb la qual la gent se sent identificada.”
Deacon Blue i l’Estat espanyol
“Espanya va ser el primer país on una audiència estrangera cantava les nostres lletres amb nosaltres.”
La banda havia fet una gravació en un club de Glasgow anomenat The Barrowlands. La cançó era emesa per la ràdio i la gent no va trigar a aprendre-la. Deacon Blue afirma que el públic espanyol cantava amb ells i eren moments molt especials. “I el millor és que aquestes coses encara ens passen!”
El vocalista afirma que l’objectiu de cada concert és que sigui la millor nit de la vida del públic. Gaudeixen del moment i no tenen pressa per saber què els oferirà el futur.
“Tot i que volem tornar aquí, a mi em decebria no tornar-hi, perquè ens encanta venir.”
