‘Andrea pixelada’ és obra de Cristina Clemente, autora formada, precisament, a l’obrador de la Sala Beckett. El muntatge és un joc escènic que entrecreua realitat ficció i que ens apropa al fenomen dels booktubers, prescriptors de llibres i lectures a youtube. Un fenomen -i això interessava molt a l’autora- que trenca el tòpic segons el qual els joves no llegeixen. La protagonista, l’Andrea llegeix molt. Tant que s’atreveix fins i tot a impartir classes d’escriptura a dos adults, el Jairo i la Luisa, qui acaba de guanyar un premi. L’Andrea no la considera mereixedora del guardó i la classe esdevé una crítica sobre les mancances de la novel·la. L’argument de la novel·la també s’escenifica, entrecreuant-se amb el del taller literari.
Identitat pixelada
El joc entre realitat i ficció es va complicant, fins al punt que ja no es distingeixen una de l’altra. Aquest joc de miralls planteja també un dilema sobre identitats. L’Andrea booktuber, i també la professora, són personatges molt segurs de di mateixos. A la vida privada, la familiar, és tot el contrari. A escena, desdoblant-se en més d’un personatge hi ha Roser Vilajosana (Andrea), Borja Espinosa, Àssun Planas i Mima Riera. La uruguaiana Marianella Morena ha dirigit força lliurement ‘Andrea pixelada’, fins al punt d’incorporar escenes que apropen encara més amb els plans de realitat i ficció. L’obra, en castellà’, és una coproducció de la Beckett amb el Pavón Teatro Kamikaze de Madrid i el Teatre Principal de Palma i forma part del cicle ‘Res no és mentida. Joves i ficció en temps digitals’, que pretén apropar el teatre als més joves tractant el tema de les noves formes de relació d’aquests amb la ficció.
