‘Hungry ghosts’Antonhy Bourdain i Joel Rose. Medusa, 2018Anthony Bourdain

 ha estat un dels personatges més importants de la gastronomia dels darrers 30 anys i és autor de Kitchen Confidential, un dels primers llibres que va parlar sobre el que passava de veritat a les cuines dels restaurants (terror en estat pur). Un ídol del sector que, malauradament, aquest any es va suïcidar a França. Bourdain va ser un tan creatiu que fins i tot va participar en els guions de còmics amb rerefons gastronòmic, un d’aquests, ‘Hungry ghosts’, és el que acaba de publicar Medusa.

‘Hungry ghosts’ és un homenatge als còmics de relats de terror dels anys 50-60, a les llegendes de fantasmes i dimonis japoneses conegudes com “yokai” i a la cuina, el nexe d’unió de totes les històries. Un grup de xefs es reuneix a la nit per explicar històries de terror relacionades amb el menjar: algunes són terrorífiques, altres tenen un estrany humor negre, altres són gore… Hi ha de tot, i amb l’afegitó que al final de còmic teniu receptes exclusives de Bourdain, un glossari de termes i una guia de fantasmes del folklore japonès. Un artefacte curiós que uneix literalment el món de la cuina i els còmics, amb un cuiner que s’ha convertit en llegenda com a guionista.

HUNGRY GHOSTS Antonhy Bourdain i Joel Rose. Medusa, 2018

‘Oishinbo. A la carte’

Tetsu Kariya i Akira Hanasaki. Norma, 2015

Els manga de temàtica gastronòmica tenen un èxit enorme al Japó i segurament ‘Oishinbo’ n’és el més conegut. Aquí el podeu gaudir publicat per Norma en set volums dedicats cadascun a una part diferent de la cuina japonesa. A ‘Oishinbo’ seguim l’enfrontament generacional entre un pare i un fill, els dos grans experts en gastronomia i separats per un odi irreconciliable. A través de les lluites d’aquests dos gastrònoms radicals, anirem coneixent a fons la cuina japonesa en tota la seva extensió, perquè la cuina japonesa es molt més que sushi i yakisoba.

Cada volum està compost de relats curts divertidíssims i molt didàctics que haurien d’estar a casa dels amants de la gastronomia nipona. Al final de cada volum hi ha un glossari amb les paraules japoneses i els tecnicismes. Una obra mestra, possiblement un dels còmics gastronòmics més divertits i de més qualitat: podeu aprendre sobre els fideus, sobre el sake, sobre les izakayas, sobre el sushi; la cuina japonesa condensada en historietes divertidíssimes.

OISHINBO. A LA CARTE Tetsu Kariya i Akira Hanasaki. Norma, 2015

‘Chew’

John Layman i Rob Guillory. Planeta, 2012

Ara anem directes a les pàgines d’un còmic molt curiós que barreja misteris policials i gastronomia. És el còmic ‘Chew’ (que vol dir mastegar), una de les propostes més fresques i delirants que ha donat el còmic americà “mainstream” dels darrers anys. A ‘Chew’ ens trobem com a protagonista un agent del Departament de Salut dels Estats Units que té un estrany poder: quan tasta algun aliment, aquest aliment sempre li transmet sensacions psíquiques, pot veure el recorregut sencer d’aquell aliment des del seu origen fins que li ha arribat a les mans: qui l’ha tocat, qui l’ha manipulat, etc. Això li permet tenir molta informació de casos i enigmes que els altres agents no poden deduir.

‘Chew’ està ambientat en una mena de realitat alternativa amb tocs de ciència ficció molt lleus i uns Estats Units on el pollastre és un aliment prohibit per culpa d’una epidèmia aviària bestial que ha matat milions de persones. Combina els casos que ha de resoldre el detectiu cibòpata, amb passatges farcits amb altes dosis d’humor, moments de drama bastant potents, molta acció, guions psicodèlics i una visió totalment esbojarrada i passada de rosca del món de la gastronomia. Que el pollastre sigui un element de contraban comparable a la cocaïna, a més, el fa molt divertit.

 CHEW John Layman i Rob Guillory. Planeta, 2012

‘El gourmet solitario’

Jiro Taniguchi i Masayuki Kusumi. Astiberri, 2010

Tornem al Japó per conèixer un dels autors més grans que ha donat la història del manga: Jiro Taniguchi. Mort als 69 anys, Taniguchi va ser un dels autors de manga per a adults més importants de la història del gènere, un autèntic mestre a l’hora de treure suc a la rutina, la quotidianitat i els petits detalls que ens passen desapercebuts de la vida. Això és precisament el que aplica als dos volums dedicats a ‘El Gourmet solitario’, publicats per Astiberri, i amb guions de Masayuki Kusumi.

El seu protagonista és un home amb una feina que li permet tenir una gran mobilitat. Així doncs, el protagonista recorre els carrers de Tòquio i altres localitats japoneses per visitar els seus clients i aquest home, sempre solitari, converteix el moment de menjar en un ritual. A través de la mirada curiosa d’aquest viatger gastronòmic, els autors, Jiro Taniguchi i Masayuki Kusumi, tracen un autèntic retrat sociològic del Japó i de la seva riquesa gastronòmica.

Un còmic positiu i delicat, que celebra les coses petites i ens fa veure el costat bo de la vida. A més, els amants de la gastronomia japonesa vibraran, perquè el còmic reprodueix amb gran nivell de detall les diferents receptes que hi apareixen.

EL GOURMET SOLITARIO Jiro Taniguchi i Masayuki Kusumi. Astiberri, 2010

‘Los ignorantes’

Étienne Davodeau. La Cúpula, 2012

Parlem ara d’un còmic francès que fusiona amb molt d’encert dos àmbits aparentment diferents: el còmic i el vi. ‘Los ignorantes’ té com a protagonistes dos dels productes més valuosos de França: el còmic, la “bande dessiné”, i el vi. Una celebració dels dos àmbits amb més punts de connexió del que pensem en el seu aspecte més creatiu.

El còmic el protagonitzen un autor de còmics i un viticultor independent. D’una banda, l’autor de còmics coneixerà els secrets de la fabricació del vi des de dins de la mà d’un viticultor. De l’altra, el viticultor descobrirà com es fabrica un còmic i quin és el món on es mou l’autor. Una obra lleugera i didàctica, que es llegeix molt bé, i que resulta enriquidora per a les dues parts: si ets un enòleg t’encantarà, si t’agrada el còmic, també, i si t’agraden les dues coses ja saps el que toca: copa de vi, sofà i a llegir ‘Los ignorantes’.

LOS IGNORANTES Etienne Davodeau. La Cúpula, 2012

Comparteix a: