Peces imprescindibles de la col·lecció del MACBA

“Un segle breu” proposa una selecció d’obres de la col·lecció del MACBA amb un contingut cronològic que comença el 1929 i s’allarga fins a l’actualitat. El Josep París ens presenta algunes de les peces icòniques d’aquesta exposició.

Antoni Miralda

Antoni Miralda va néixer a Terrassa (Barcelona) el 1942. Després d’una estada de dos anys a París i dos a Londres, el 1966 es va instal·lar a la capital francesa fins al 1972, any en què es va traslladar a Nova York. Ara viu entre Miami i Barcelona. Als anys seixanta, juntament amb els anomenats “catalans de París” —Joan Rabascall, Jaume Xifra, Benet Rossell i Dorothée Selz—, va muntar una sèrie de “happenings” o rituals col·lectius entorn del cerimonial del menjar a partir del color i el simbolisme. D’entrada amb Dorothée Selz i, des del 1972, amb la conservadora i gastrònoma Montse Guillén, va fer del menjar l’objecte del seu treball artístic. A l’exposició podem veure diverses peces en què l’artista juga amb soldats de plàstics pintats de blanc per criticar la guerra del Vietnam.

Christian Boltanski

Christian Boltanski és un artista conegut principalment per les seves instal·lacions, però també ha treballat en l’àmbit de la fotografia, el cinema i l’escultura. Fill de mare cristiana i pare jueu, i germà del sociòleg Luc Boltanski, va viure el final de la Segona Guerra Mundial, un moment vital que ha marcat la seva obra. Boltanski representa els anys noranta a l’exposició del MACBA amb una instal·lació icònica de capses amb fotografies de difunts.

Basquiat

El 1977, Basquiat es va introduir en el món del grafit, pintant als vagons del metro i per les zones del SoHo, barri novaiorquès on proliferen les galeries d’art. L’any següent va deixar l’escola un curs abans de graduar-se en batxillerat i va abandonar casa seva per viure als carrers durant dos anys, en edificis abandonats o amb els seus amics al Lower Manhattan, sobrevivint a força de vendre postals i samarretes que ell mateix decorava. Aquesta peça és el seu autoretrat i s’exposa amb dues peces més de l’artista. És la primera vegada que es pot veure aquest conjunt de peces.

Eulàlia Grau

Eulàlia Grau, considerada una autora a mig camí entre l’artista d’avantguarda i l’activisme, utilitza tècniques com el collage, el fotomuntatge i el videoart per construir un vocabulari iconogràfic impactant.