L’artista cubà Cimafunk torna a Barcelona amb un concert al Grec que tindrà lloc aquest dimarts. Abans, seu al sofà de l”Àrtic’.
Entre la medicina i el funk afrocubà
Abans de convertir-se en Cimafunk, el nostre convidat era un estudiant de medicina cubà que no veia gaire clar una vida de quiròfans, bisturís i sutures. En canvi, la música, el ritme, la melodia i unes lletres festives que parlen d’amor, que aixequen la bandera de l’orgull de les classes populars i que reivindiquen l’herència dels avantpassats, això sí que interessava a Cimafunk.
Però qui s’amaga darrere del nom de Cimafunk? L’Erik Alejandro Iglesias és un jove cubà amb un do natural per la música. Sense formació acadèmica, compon i toca d’oïda, mescla el funk amb ritmes clàssics de la música afrocubana, unes arrels que, no es cansa de recordar-nos-ho, són la base de tants estils que avui dia triomfen entre els joves. Les referències històriques i socials estan presents en les seves cançons i en el seu nom: Cimafunk és un homenatge als “cimarrones”, els esclaus afrodescendents que fugien i aconseguien la llibertat. Així és la música de Cimafunk: lliure i rebel.
Les referències al passat musical cubà i caribeny fan de Cimafunk un pont entre les generacions històriques com les que encarnen Omara Portuondo, Chucho Valdés, Pancho Amat o l’Orquesta Aragón, amb qui ha cantat la cançó ‘El potaje’, amb joves músics com Leoni Torres o Brenda Navarrete, amb qui també ha treballat. Amb tot aquest bagatge, Cimafunk ja s’ha fet un lloc a la música tant al seu país com als Estats Units o a Llatinoamèrica, i també a Barcelona, on ja va triomfar a la Sala BARTS.
“Barcelona és una ciutat magnífica, molt bonica i amb gent de tot arreu. El concert que vam fer a la sala BARTS va ser un dels quals vaig gaudir més de tota la gira. Tothom anava molt boig i connectava amb el ‘groove’. Fins i tot els qui no se sabia les cançons estaven igual d’entregats.
Hi ha molt “groove” a Barcelona. Hi ha funky des de fa molt. Per exemple, aquí teniu la Fundación Tony Manero, que jo fa temps que els segueixo. Hi ha diverses bandes de funk a Barcelona que són molt potents. Barcelona sempre ha sigut una ciutat funky.”
Cimafunk
La teràpia musical de Cimafunk
A ritme de txa-txa-txa, rumba o son cubà, l’Erik Alejandro Iglesias ha portat per tot arreu el seu nom de guerra: Cimafunk. Nascut a Cuba i format a la trova musical de Pinar del Rio, es capbussa en la vida musical de l’Havana i forma part de diversos grups abans de començar un projecte en solitari el 2017.
I així, pel seu compte, en té prou amb un primer àlbum i una mica de ‘Terapia’ per convertir-se en tota una sensació de la música caribenya, capaç de ‘Parar el tiempo’ i fer gaudir el públic ‘Aunque sea un ratico’, el que dura un dels seus concerts. I parlant de concerts, després de triomfar a escenaris com el South by Southwest o la sala Blue Note de Nova York, demà actuarà al Grec. Abans, però, seu al nostre sofà, on ens encanta passar l’estiu ballant a ritme de bona música.
