La presentadora i vedette Brigitta Lamoure seu al sofà de l’Àrtic per parlar-nos de ‘Reina hormona’, el seu debut com a actriu de cinema.
L’hormona reina i sobirana
El film argentí ‘Reina hormona’ ens situa en un futur proper, on un geriàtric per a ancians del col·lectiu LGBTI es converteix en el principal productor d’una hormona capaç de generar felicitat a aquells que la consumeixen. El recinte, regentat per Reina, la protagonista, està amenaçat per les forces del capitalisme d’una societat que, fora del geriàtric, viu una vida grisa i sense alegria. Amb aquest punt de partida, el cineasta Enzo Monzón, de Rosario però resident a Barcelona, roda el seu primer llargmetratge, que es podrà veure als cinemes Maldà.
En aquesta història sobre l’alliberament de la comunitat LGBTI, sobre hedonisme i reivindicació, però també sobre la solitud de la tercera edat i el pas del temps, hi fa una aparició especial, en qualitat d’estrella convidada, Brigitta Lamoure. Un dels rostres més visibles i reconeixibles de betevé canvia el seu rol de presentadora transformista pel d’actriu per interpretar a una de les clientes del comerç d’aquest geriàtric, addicta a les promeses de felicitat de les hormones.
Tots els barris de Brigitta Lamoure
Al llarg dels anys que fa que forma part de la família de betevé, Brigitta Lamoure s’ha convertit en una de les grans expertes dels 73 barris de Barcelona. En les seves passejades pels carrers de la ciutat, en programes com ‘Codi de barris’, primer, i ‘La família Barris’, després, ha pogut conèixer la realitat d’individus amb problemes, il·lusions, rutines i reclamacions que conformen el teixit social barceloní. A tots ells, Brigitta Lamoure els ha aportat el seu sentit de l’humor i la seva capacitat per veure la vida tan rosa com el color dels seus cabells.
“73 barris, en cinc anys que fa que estic aquí o sis, doncs he donat la volta tres cops a Barcelona. Però el resum seria: que és molt solidària, molt, hi ha molta xarxa social de gent voluntària i de manera anònima. Per això m’agrada donar-los veu. Perquè estem acostumades a grans perfils i, en canvi, hi ha gent molt anònima que fan una feina que no té preu, però que humanitza. Llavors, n’estic molt agraïda i, llavors, les anècdotes sempre són en positiu”.
Brigitta Lamoure
