El cap d’Exposicions del CCCB, Jordi Costa, va encarregar la mostra a Servando Rocha, autor de l’assaig ‘Algunas cosas oscuras y peligrosas. El libro de la máscara i los emmascarados’. Els dos han comissariat, finalment, “La màscara no menteix mai“. Ara que la mascareta ens identifica com a ciutadans responsables, brinda l’oportunitat per repassar els usos polítics de la màscara en els darrers 150 anys.

“Quan algú es posa una màscara surt la seva part més pulsional, per això el títol, ‘La màscara no menteix mai’. Però alhora, com que és una ocultació, també pot ser una mentida”, reflexiona Jordi Costa. Allunyant-se d’un enfocament antropològic, l’exposició analitza la màscara com a instrument al servei d’exercicis de poder o com a construcció d’identitats en l’acció política.

Del Ku Klux Klan a Pussy Riot

Objectes diversos, en molts casos peces d’art, documentació i materials audiovisuals, evidencien la polisèmia de la màscara. La mostra s’estructura en set àmbits aparentment tancats, però connectats. S’inicia amb l’origen de la màscara com a objecte màgic, només de forma introductòria.

La resta d’apartats ens duen a la modernitat: l’ús de la peça com a eina per sembrar el terror per part del Ku Kux Klan; la màscara del reis dels lladres, Fantômas; o les populars màscares dels lluitadors mexicans. Un altre apartat s’ocupa de la màscara com a eina de resistència política i cultural, amb protagonistes com el col·lectiu Anonymous o el moviment punk de les Pussy Riot. Finalment, s’analitza també l’estratègia de la màscara enfront les epidèmies, en al·lusió a l’actual obligatorietat de la mascareta com a protectora envers la covid-19.

“La màscara no menteix mai” ocupa la segona planta el CCCB entre el 15 de desembre i l’1 de maig de 2022.