Hi ha vida més enllà de l’Àrtic, això ho tenim clar. Més enllà del que seria estrictament el nostre ecosistema cultural, hi ha un món audiovisual amb vida pròpia, on les xarxes socials viralitzen continguts d’interès com a mínim qüestionable. Els ‘beefs’ a Twitter, els ‘hypes’ inexplicables, els ‘likes’ aleatoris i l’última tendència a Tik Tok són coses que, passades pel filtre de l’Anna Pacheco i l’Andrea Gumes, segur que tenen més sentit. Amb les dues, un cop al mes, intentarem desxifrar un món que, com l’Àrtic, a vegades, també està en perill de fondre’s o, directament, d’implosionar.
Aquesta setmana reflexionen sobre dos conceptes vinculats a la imatge corporal.
Bodypositive
Ja sabem que incloure tot tipus de cossos a desfilades, campanyes de moda, videoclips, etc no és una cosa d’ara (inicia moviment l’any 1990), però possiblement s’ha intensificat en els últims anys. És el que se’n diu BODY POSITIVE, una alternativa als cànons de bellesa tradicionals i que posa al centre l’estima i l’amor propi cap a cossos no normatius que fins ara quedaven als marge: cossos grossos, cel·lulítics, tetes de diferents formes, etc. En fi, una mica la vida real.
És un moviment inicialment originat des de la visibilització de les talles grans però ha obert un altre debat: per què cal parlar sempre de bellesa? Cal que els cossos siguin sempre atractius?
Si es tracta de desestabilitzar també les dinàmiques o el sistema que determinen el teu VALOR per la teva bellesa o atractiu físic, el body positive fa just el contrari. Amplia el camp de frustracions perquè la bellesa segueix estant al centre de tot. Així ho explica l’activista Elena Rue Morgue (Twitter @elenaruemorgue) en un vídeo penjat al canal de Youtube de Cuellilargo.
El Body Positive és el Mr. Wonderful dels moviments antipatriarcals i està fortament ancorat a aquesta idea de la hipermercantilització dels cossos. Volen que et sentis bé amb els teu cul gros només perquè consumeixis. És el moviment perfecte per les marques i pel manteniment del sistema capitalista. Les marques es sumen a una suposada diversitat fake com els famosos catàlegs de Benetton dels 90. Sempre que les marques aposten tan fàcilment per tot això, s’haurien d’activar totes les nostres alarmes.
Bodyneutral
Qui en sap molt i fa temps que fa activisme a xarxes del body neutral és la directora i actriu, Julia Barceló, coneguda a xarxes com @barcelo_neta. La Júlia porta un temps oferint contingut didàctic e informatiu al seu Twitter i Instagram sobre el BODY NEUTRAL. En resposta al Body Positive i al Body Shaming – la vergonya per no seguir els cànons estètics establerts- defensa el Body Neutral, que bàsicament proposa allunyar-se de la idea que cal valorar el nostre aspecte físic per a sentir-se afirmada o validada. Al contrari, passa per una idea més pragmàtica: el cos és només cos, la nostra autoestima no pot dependre de si hem après a estimar les nostres estries o a fer poesia dels nostres “michelines”.
Ara que tinc una estoneta i ja que heu anat preguntant i interessant-vos (sobretot a Instagram) us faré un fil sobre Neutralitat Corporal #BodyNeutral. ✊🤸♀️
— Júlia Barceló (@Barcelo_neta) May 31, 2019
Però també cal preguntar-se què passa quan alguns aspectes del nostre cos sí que ens afecten al nostre dia a dia, per exemple la incidència que pugui tenir el color de la pell a l’hora d’anar a buscar feina. Com podem parlar de neutralitat si els blancs i els CIS són els cossos que tradicionalment el patriarcat ha considerat i segueix considerant com a neutrals a la nostra societat?
Tot això ens demostra que les “palabrejas” en anglès quasi sempre són una mala idea, si bé ens molts casos es poden traduir en millores concretes en la vida d’una persona, i això està bé, aquestes també són fàcilment superades i limitades. Eslògans que si no s’acompanyen de canvis reals a un nivell superior es queden en poc més que en anuncis d’aquells de “ser mujer es lo mejor que hay que en el mundo”. Necessitem molt més que això i el que és més important: la publicitat no pot marcar aquest canvi.
