Som a l’any 50 abans de Crist i tota la Gàl·lia està ocupada pels romans. Tota? No! Una aldea poblada per irreductibles gals resisteix ara i sempre a l’invasor. I això és així des de fa 60 anys, des d’un 29 d’octubre del 1959 en què el guionista René Goscinny i el dibuixant Albert Uderzo inauguraven les aventures d’Astèrix i Obèlix. Naixia un fenomen; com diu el guionista Jean-Yves Ferri, autor de les noves aventures dels gals, “Astèrix ha creat el còmic a França, perquè, gràcies al seu èxit, han sortit molts dibuixants francesos. Així doncs, té un lloc únic en el món del còmic europeu, i un lloc únic en el cor dels francesos, perquè els acompanya des dels anys 60″. Aquest èxit es tradueix en uns números de vertigen per a un còmic: traduït a 111 llengües i amb unes vendes de 380 milions d’exemplars.
Estan bojos, aquests adults
‘La filla de Vercingetòrix’
és el nou volum de les aventures d’Astèrix i Obèlix. En aquest cas, ells dos cedeixen part del protagonisme a una adolescent anomenada Adrenalina. En paraules de Jean-Yves Ferri i del dibuixant Didier Conrad, “Adrenalina és una jove princesa que té el destí dels gals a les espatlles, tot i ser només una adolescent. Llavors, la sensació de revolta que viuen tots els adolescents s’exacerba amb la càrrega que li imposen… I nosaltres intentem que això soni divertit. (…) No és feminista en un sentit militant, però sí que per força té una actitud feminista”. L’Adrenalina passa a complementar una col·lecció de personatges que inclouen el druida Panoràmix, amb la seva poció màgica; Abraracúrcix, el cap de la tribu; Assegurançatòrix, el bard, o el gosset Idèafix. Enmig d’aquesta colla de gals descerebrats i curts de gambals, crida l’atenció que la majoria de personatges femenins tinguin un rol secundari, una mancança que l’Adrenalina ve a corregir.
Astèrix i Obèlix, societat il·limitada
La recepta d’Astèrix i Obèlix és tan clara com infal·lible: humor, dosis de violència estilitzada i còmica, referències a personatges i a situacions de la nostra societat i un sentit de l’amistat que va més enllà dels dos personatges protagonistes. Tot i rebre crítiques de xovinistes, la realitat és que els còmics d’Astèrix i Obèlix mantenen el costum de viatjar fora de la Gàl·lia en un de cada dos àlbums. I al llarg de les 38 històries ja editades, els dos gals han sobreviscut a la mort de René Goscinny i a la jubilació d’Albert Uderzo, i són en una nova etapa amb Ferri i Conrad en què manté l’èxit original. Així, les històries d’Astèrix i Obèlix s’han reproduït, a més de còmics, al cinema, als videojocs, en murals de carrer, en marxandatge o en un parc d’atraccions a França. I, com diuen Ferri i Conrad, “Amb Astèrix som sempre a dalt de tot. Les publicacions més venudes sempre són de l’Astèrix. Alguns van millor que d’altres, però el seu èxit és incomparable”. Per molts anys més, Astèrix i Obèlix!
https://www.youtube.com/watch?v=AbWdEJbP1yg
