Gabriel García Márquez, “Gabo”, va viure a Barcelona durant vuit anys, del 1967 al 1975, primer en una casa de la via Augusta i després en un pis del carrer dels Caponata número 6. Exiliat de Colòmbia, l’escriptor va formar part dels intel·lectuals d’esquerres de la Gauche Divine i aquí va conèixer qui més tard van ser el seu editor, Carlos Barral, i la seva agent literària, Carmen Balcells. Ho va explicar Cristian Segura, periodista i escriptor, en aquest capítol de “Va passar aquí” de maig de 2017.
‘El otoño del patriarca’, en paper de 90 gr.
Després de l’èxit mundial de ‘Cien años de soledad’ al 1967, García Márquez va buscar a Barcelona la calma per tornar a escriure. Des del seu pis estudi, va convertir el barri de Sarrià en el centre de la literatura d’Amèrica llatina. Una de les obres que Márquez va escriure en aquest pis va ser ‘El otoño del patriarca’ del 1975, la vida d’un soldat que acaba essent dictador d’un país fictici del Carib. Resulta curiós pensar com va imaginar un ambient caribeny des d’una habitació amb vistes a uns parterres del barri.
El propietari d’una papereria del barri anomenada Bambi, recorda que Márquez hi anava a comprar vestit amb granota de mecànic. Li cridava l’atenció que una personalitat de la seva talla fos una persona tan senzilla. Márquez li comprava entre quatre i sis paquets de fulls cada setmana, i sempre d’un gramatge concret, de 90. Són els que feia servir per escriure ‘El otoño del patriarca’.
Dos Nobel a pocs metres
Però Márquez no va ser l’únic premi Nobel que va viure a Sarrià. A poca distància, a només cinquanta metres del carrer de Caponata, 6, vivia Vargas Llosa, concretament al número 50 del carrer d’Osi. No va ser casualitat. En aquella època, tots dos compartien agent, la Carme Balcells, i ambients socials. Sembla que la relació no va acabar gaire bé a causa d’algun embolic sentimental. L’autor de ‘Cien años de soledad’ es relacionava amb els intel·lectuals burgesos i d’esquerres que freqüentaven la discoteca Bocaccio, del carrer de Muntaner.
