L’alcalde de Barcelona designat per Franco Joaquim Viola i la seva esposa, Montserrat Tarragona, van ser assassinats l’any 1978 al número 69 del passeig de Gràcia. Viola va ocupar l’alcaldia de Barcelona des de setembre del 1975 al desembre de 1976. Els fets van passar dos anys després quan ja s’havia retirat de la política i s’expliquen en aquest ‘Va passar aquí‘.
L’atemptat
El 25 de gener del 1978, al voltant de dos quarts de nou del matí, quatre encaputxats van trucar a la casa particular del matrimoni Viola-Tarragona. La treballadora de la llar, pensant que era el repartidor de la llet, va obrir la porta i es va trobar tres homes i una dona armats que de seguida van entrar al pis. Un cop a dins, van lligar els fills del matrimoni, juntament amb la parella d’un d’ells i la treballadora.
A Joaquim Viola el van lligar amb un artefacte explosiu al pit a la seva habitació i amb la seva esposa al costat. Els assaltants van donar-los una carta on es detallava la manera en què havien de posar-se en contacte amb ells i s’advertia sobre les conseqüències de la manipulació de l’artefacte.
Poc després que els assaltants abandonessin el pis, l’artefacte va explotar. Viola va morir decapitat immediatament i la Montserrat Tarragona va perdre, poc després a causa de l’ona expansiva. Encara avui hi ha una gran confusió sobre el que va passar a l’interior d’aquella habitació. La hipòtesi més probable indica que la bomba era de fabricació defectuosa.
Sense culpables
L’endemà de l’atemptat, es va celebrar el funeral a la parròquia Mare de Déu dels Àngels, al carrer de Balmes. Hi van assistir autoritats militars i polítiques com ara el ministre de l’Interior Rodolfo Martín Villa o el president de la Generalitat aleshores, Josep Tarradellas.
L’atemptat va ser atribuït a EPOCA (Exèrcit Popular Català), que un any abans va assassinar l’empresari Bultó amb el mateix sistema. Carles Sastre i Montserrat Tarragó van ser detinguts com a autors materials del crim. El 1987 van ser jutjats, però una sèrie d’irregularitats en el judici van fer possible presentar una denúncia al Tribunal Superior de Drets Humans d’Estrasburg que va posar en dubtre la culpabilitat dels acusats, que van ser absolts per falta de proves.
Alcalde franquista
Joaquim Viola va ser alcalde de Barcelona entre el 1975 i el 1976. Va arribar al càrrec en vida de Franco i el va deixar a la Transició. Va ser un alcalde franquista vinculat al règim, com ho demostra que, al final del seu funeral, les autoritats militars i civils que hi van assistir van ser escridassades per un grup de falangistes.
