El 1978, un conductor d’un autobús va liderar el segrest del comboi per reclamar transport públic a Torre Baró. Luisa Olivares, una de les veïnes que va participar en el segrest, va explicar aquell “dia inoblidable pel barri” en aquest capítol de ‘Va passar aquí‘, i va tenir un record especial per a Manuel Vital, el conductor de l’autobús.
Manuel Vital, el conductor
Vital era comunista i el recorden, sempre, amb el puny alçat. La seva obsessió era lluitar pel barri. Va ser ell qui va tenir la idea del segrest. Vital treballava com a conductor d’autobusos i, segons explica Carmen Ruiz, una altra veïna, volia que el barri on vivia, Torre Baró, tingués autobusos com la resta de veïnatges de la ciutat.
El segrest i el recolzament del barri
Santos Tobar, també veí de la zona, recorda que l’autobús segrestat era un 47 doble. Que fos doble no és anecdòtic, ja que augmentava la dificultat de fer-lo passar pels carrers del barri. Però Vital estava decidit a fer-ho si comptava amb l’ajuda dels veïns. I així va ser: desenes de veïns van donar suport a Vital durant el segrest i en setmanes posteriors.
Olivares i Ruiz recorden que l’autobús va pujar per Roquetes i, en arribar al barri, s’hi van anar pujant els veïns. En total, unes 40 o 50 persones. La resta de veïns, li obrien pas per allà on era difícil passar, amb aixades o dirigint la meitat del darrere. En un moment donat, l’autobús va trobar una corba que no podia superar de tant estreta, i els veïns van enderrocar un petit mur per obrir pas. Arribats a Ciutat Meridiana, però, la policia va interceptar l’autobús i se’l va endur amb tots els veïns.
Una victòria històrica i un heroi
Els veïns i les veïnes que van participar en el segrest recorden amb orgull aquell dia i sobretot en destaquen la importància que va tenir, ja que poques setmanes després, l’Ajuntament va obrir la primera línia de bus al barri, conegut com el Naranjito. Per a ells, Manuel Vital és un heroi i volen que un nou carrer del barri que ha d’unir la part alta i la baixa, porti el seu nom.
Passats els anys, i amb l’autobús funcionant, Manuel Vital va seguir pujant i baixant del barri a peu mentre les forces li ho van permetre. Quan ja no va poder, agafava l’autobús, però mai no seia.
