Jordi Sabater i Pi va néixer el 2 d’agost de 1922 i és conegut per ser el descobridor del Floquet de Neu, però gràcies a les seves observacions i dibuixos, avui se’n sap més de la natura i les civilitzacions.
Observacions a l’Àfrica
Sabater i Pi, reconegut primatòleg, va ser força autodidacte. El seu contacte amb la natura va començar quan se’n va anar a treballar com a encarregat d’una plantació a Guinea Equatorial, aleshores colònia espanyola a Àfrica. La seva curiositat i interès per la natura el va dur a l’estudi dels ximpanzés i els goril·les. Es pot dir que va ser un pioner.
Quan va tornar a Barcelona, va iniciar estudis d’etologia. En realitat, va ser el primer etòleg d’Espanya, ja que va introduir el concepte per primer cop en aquest país. A la universitat, va crear un grup de recerca i d’investigadors que han aportat molt al món de la ciència.
Estudis i descobriments de Sabater i Pi
Un dels grans descobriments de Sabater i Pi va ser l’ús d’eines per part dels ximpanzés. Sabater va observar que aquests primats utilitzaven petits branquillons per remenar dins els termiters amb la finalitat d’obtenir insectes per menjar.
A Àfrica, també va observar les diferents poblacions humanes. Va fer grans estudis sobre els tatuatges de les ètnies fang. A Guinea Equatorial va descobrir la granota goliat i l’ocell indicador de la mel cua de lira.
Sabater i Pi també va ser el descobridor de Floquet de Neu. En un documental sobre aquella troballa, recordava allò que va sentir quan es va trobar l’animal albí:
Jo sabia que no existia cap referència d’un animal així. Vaig saber que era un animal extraordinari, únic al món”
Sabater i Pi, eclipsat per Floquet de Neu
Floquet de Neu va arribar a Barcelona el 1966. Eren altres temps, en els quals no existia la sensibilitat envers la vida animal que hi ha ara. La seva arribada va tenir ressò mundial, però en la vida de Sabater i Pi es pot considerar un fet anecdòtic. Ell mateix es lamentava que se’l reconegués més pel descobriment del goril·la que per les seves contribucions científiques.
El dibuix, una eina clau de Sabater i Pi
Sabater i Pi era un gran dibuixant i tenia un estil propi i inconfusible. Per a Sabater i Pi, el dibuix era una eina fonamental per a l’estudi de la natura. Fer un bon dibuix significava tenir clara la figura de l’animal al cervell. De fet, ho exigia als seus alumnes. Cal tenir en compte que en aquella època, la fotografia no era una eina tan a l’abast com ho és ara. Però encara i amb la fotografia, el dibuix permet destacar aquells detalls considerats importants.
La Maria Teresa Abelló, conservadora de primats del Zoo de Barcelona, ens ha explicat l’aportació de Sabater i Pi en aquest capítol de ‘Va passar aquí’.
Des de l’arxiu de betevé hem recuperat l’entrevista que el periodista Joan Barril li va fer a Jordi sabater Pi el 6 de maig de 1997. El primatòleg va morir el 5 d’agost de 2009.
