L’any 1997, Jordi Sabater i Pi va rebre la Medalla d’Honor al Mèrit Científic de l’Ajuntament de Barcelona. En aquesta entrevista, el primatòleg ens explica la seva afició al dibuix, com a eina per fer notes de camp, fins i tot millor que la fotografia que sovint envaeix amb el soroll l’univers natural, segons explica Sabater i Pi.

Una forma d’observar és aprendre a dibuixar… un bon observador coneix, una persona que coneix estima i una persona que estima protegeix el seu entorn”

Per Sabater i Pi l’observació és paciència i no té cap relació amb anar lluny, es pot fer a Barcelona i a qualsevol lloc, perquè observar és aprendre. El seu contacte amb la natura va començar quan se’n va anar a treballar com a encarregat d’una plantació a Guinea Equatorial, aleshores colònia espanyola a Àfrica. La seva curiositat i interès per la natura el va dur a l’estudi dels ximpanzés i els goril·les. Es pot dir que va ser un pioner, i se’l considera el descobridor de Floquet de Neu.

Sabater i Pi, l’observador de la natura

És conegut per ser el descobridor de Floquet de Neu, però aquesta troballa és anecdòtica enfront la seva aportació científica

La relació amb el món animal

El científic especialista mundial en etologia, ciència que estudia la biologia de la conducta animal explicava ja al 1997 que el futur dels zoos passava per la preservació d’espècies i no pas per l’exhibició dels animals.

En relació amb la festa dels toros, assegurava que “no és cert que prové d’Espanya que era una tradició mediterrània que als altres països, per sort, han anat abolint”.

El toro brau és una espècie sintètica, una espècie creada que s’ha creat per selecció, no és un toro salvatge”