Al número 10 de la rambla de Santa Mònica, on actualment hi ha la seu de la UGT, hi havia als anys 30 la seu del CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria). Aquest local va ser, l’estiu del 1936, la seu del comitè organitzador de l’Olimpíada Popular de Barcelona, la resposta antifeixista a les Olimpíades de Berlín del 1936.
L’origen de l’Olimpíada Popular
Tot i l’arribada del nazisme l’any 1933, el COI va mantenir Berlín com a seu dels Jocs del 1936, fet que va comportar grans protestes a escala mundial. Com a resposta, es va crear un important moviment internacional de boicot als Jocs Olímpics de Berlín perquè es considerava que serien una plataforma de propaganda del règim nacional socialista, del nazisme a Alemanya. La proposta internacional va ser la creació de diversos actes alternatius als Jocs de Berlín, però el més important havia de ser l’organització d’uns jocs alternatius i populars, l’Olimpíada Popular de Barcelona.
L’Olimpíada Popular s’havia de celebrar l’estiu del 36. Estava prevista l’arribada d’entre 20 i 23 delegacions nacionals, no totes oficials, de països tan diversos com la Unió Soviètica, Canadà, els EUA, França, Bèlgica, Suïssa, Holanda o Marroc. En total, uns 6.000 atletes. La gran particularitat de l’Olimpíada Popular, a banda de la reivindicació antifeixista, era que no hi havia una única categoria esportiva. A més, la competició tenia pes, però també tenia molta importància l’esperit de solidaritat, de germanor i l’esportivitat.
L’esclat de la guerra
L’Olímpíada Popular estava a punt. S’havien fet assaigs, fins i tot de la cerimònia inaugural: hi havia la Patum de Berga, pel seu caràcter cultural i folklòric. També hi havia un himne inaugural. I a Barcelona ja hi havia 20.000 visitants vinguts a gaudir dels Jocs. Però, paradoxalment, l’Olimpíada no es va poder celebrar per l’esclat de la guerra, el 18 de juliol, del 1936, originada per les forces feixistes.
La matinada del 19 de juliol, centenars d’atletes dormien a l’estadi olímpic o a pisos de voluntaris perquè a la ciutat no hi havia prou hotels per a tots. Aquests atletes es van despertar amb el so de les canonades que venien del Paral·lel. Tant els atletes com els organitzadors, se’n van adonar de seguida que l’Olimpíada no es podria celebrar. Molts atletes europeus van marxar a Marsella amb un vaixell que es va noliejar, però d’altres, centenars, van decidir quedar-se per lluitar al costat de les milícies antifeixistes. L’Olimpíada Popular de Barcelona ha deixat diversos llegats, com la democratització de la pràctica esportiva, la participació femenina, l’esport per a tothom, l’esport com a element de l’estat del benestar i de la integració social, etc.
Ho va explicar Xavier Pujadas, professor d’història a la Universitat Ramon Llull, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’.
