A la plaça d’Espanya hi havia la seu més significativa del Club Femení i d’Esports de Barcelona, la primera entitat esportiva exclusivament femenina de tot l’estat espanyol.
Un espai per la formació integral de la dona
El Club Femení d’Esports es va fundar l’any 1928 en un local al carrer de la Llibreteria. Les impulsores van ser dones de professions liberals entre les quals hi havia Enriqueta Sèculi, una mestra que va ser la primera secretària de l’entitat; Teresa Torrents, una delineant que va ser la primera presidenta; o Josefina Torrents, nedadora i germana de l’anterior.
Sèculi va ser el personatge clau de l’entitat. L’any 1931, en col·laboració amb diverses escriptores, també va fundar una entitat cultural anomenada Liceum Club de Barcelona. Ella i escriptores com Anna Murià o Teresa Vernet van ser les figures més rellevants de la cultura femenina dels anys 20 i 30. Malauradament, la pista de Sèculi es perd totalment després de la guerra.
El lema del Club Femení d’Esports era “Feminitat, esport, cultura” i tenia com a objectiu proporcionar un espai a les dones on formar-se íntegrament, tant en l’aspecte físic com en l’intel·lectual, alhora que proporcionar un espai de lleure. Va néixer amb una vocació popular, és a dir, amb la idea de posar l’esport i la cultura a l’abast de les dones de classe mitjana i baixa. Es feien pràctiques esportives com ara la natació, l’esgrima o el bàsquet i també tenien una programació cultural que va anar en augment.
Alfabetització i emancipació de la dona
L’entitat va tenir molt d’èxit i en només vuit anys es va convertir en un referent de modernitat. Al cap de poc temps ja tenia 1.200 associades. I és que encaixava molt bé amb una línia de pensament de la modernitat de l’època que entenia que les dones havien de ser independents, autònomes, tenir un futur més enllà dels homes. És clar que els sectors més conservadors de la societat tenien grans temors davant d’una entitat com aquesta.
Gràcies a la tasca d’entitats de caire popular com el Club Femení d’Esports, la taxa d’analfabetisme va passar a Barcelona del 75 % el 1900, al 30 % el 1930.
El Club Femení va evitar representar una única ideologia política perquè tenia com a objectiu arribar a una població femenina transversal. Aquell grup de dones va fer una tasca fantàstica a favor de la formació i l’emancipació de la dona, però han quedat oblidades, probablement de manera premeditada.
