Una associació de dependents del comerç es va convertir en la principal fàbrica de catalanistes del país.

Al número 10 de la Rambla de Santa Mònica hi ha l’edifici del CADCI, el quilòmetre zero de l’independentisme català. Aquí se situa l’origen del primer sindicat d’obediència únicament catalana. Era el sindicat dels treballadors mercantils, dels anomenats “saltataulells” o treballadors de coll blanc.

El CADCI és una associació i alhora una entitat obrera creada el 1903 per un grup de treballadors del sector mercantil. Es van unir perquè pensaven que el sindicat únic en aquell moment, la CNT, no podia atendre les seves necessitats. D’altra banda, els unia la defensa del catalanisme. La sigla CADCI, Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, hi inclou el concepte “autonomista”, que en aquella època era com parlar d’autodeterminació.

Des de la seva creació, el CADCI va passar per diferents locals, fins que el 1912, quan ja s’estava consolidant, van comprar l’edifici de la Rambla de Santa Mònica al Círculo Ecuestre.

El CADCI va aconseguir fites de gran importància. Una va ser la participació a la vaga mercantil que va acabar amb la consecució de la jornada laboral de vuit hores. Una altra, la consolidació en la celebració de l’11 de setembre. El 1923, va promoure una protesta de tots els batlles de Catalunya en favor de l’autonomia promoguda. Dins el CADCI, es va fundar el primer partit independentista, Estat Català, després, Partit Català Proletari i altres. Una altra fita important: el 1932, el CADCI va organitzar una manifestació massiva a favor de l’estatut. I una més…

El 6 d’octubre de 1934 es va proclamar la república catalana. A l’edifici del CADCI, a la rambla de Santa Mònica, s’hi van atrinxerar cinquanta persones armades sota la direcció de Jaume Compte i Manuel González Alba, creadors d’Estat Català. Es van posar sota les ordres de la Generalitat. Quan va arribar l’exèrcit, el van rebre a trets. L’exèrcit va bombardejar l’edifici i els dos líders van caure morts. L’edifici no va tornar a mans del CADCI fins el 1936, amb un nou govern d’esquerres.

L’any 1936, amb la recuperació de l’edifici de la rambla, el CADCI va crear una secció militar, és a dir, va entrenar soldats que després es van incorporar a l’exèrcit popular de Catalunya, i va comprar armes. El 1938, el CADCI va reclutar cinc-mil homes que van anar a lluitar al front de l’Ebre.

El 1939, quan les tropes franquistes van entrar a Barcelona, van requisar els arxius del CADCI i se’ls van emportar cap a Salamanca per preparar els expedients del judicis sumaríssims previs a les condemnes de mort. Molts socis del CADCI van ser afusellats al Camp de la Bota. Cal tenir en compte que el CADCI va ser la primera entitat privada en nombre de documents requisats pel franquisme després de la CNT. Més de 68.000 ja han tornat de Salamanca.

Actualment, el CADMI està al darrera o ha recolzat campanyes tan conegudes com la del “No vull pagar”, contra els peatges a les autopistes, o la de sobirania fiscal, ajudant econòmicament o amb força humana.

El CADCI reclama sense èxit l’edifici de la rambla de Santa Mònica número 10, que el 1984 el Ministeri de Treball va cedir a la UGT i on disposen d’un petit despatx.