A la plaça de Garriga i Bachs, a tocar del carrer del Bisbe, al costat de la Catedral, hi ha un monument que recorda els protagonistes del complot del 1809 contra l’ocupació francesa. El monument es va inaugurar més de 100 anys més tard del que estava previst. Aureli Vázquez, periodista i autor del llibre ‘La Barcelona fosca’, en va explicar la història en aquest capítol de ‘Va passar aquí‘.
El pla fallit contra les tropes ocupants
El 1809, Barcelona era ocupada per les tropes napoleòniques en el marc de la Guerra del Francès. A més de Barcelona, els exèrcits francesos havien ocupat diverses ciutats estratègiques espanyoles en el seu suposat camí cap a Portugal.
En aquest context, un grup d’insurgents va crear un moviment de resistència contra l’exèrcit ocupant. El nucli principal estava format per unes 18 persones. Tenien el suport de l’exèrcit espanyol, de vaixells anglesos i amb 8.000 persones disposades a lluitar.
Els líders de la resistència van subornar dos capitans de les tropes napoleòniques perquè obrissin les portes de la ciutat des de dins. Però un dels capitans va delatar els insurgents i el pla va fracassar. Els líders de l’operació van ser capturats i cinc d’ells van ser condemnats a mort. Eren dos civils, dos religiosos i dos militars: Josep Navarro, Salvador Aulet, Joan Massana, el pare Gallifa i el capellà Joaquim Pou. Els religiosos van ser executats a garrot vil i la resta, a la forca.
Tocar a sometent des de la Catedral
El 3 de juny, el dia de les execucions, tres persones van tocar a sometent des del campanar de la Catedral. Però al contrari d’aconseguir l’alçament del poble, van atreure les tropes napoleòniques. Els insurgents es van amagar a l’orgue de la Catedral i s’hi van estar tres dies. Els militars francesos van fer un setge al temple per evitar que s’escapessin. Passats els tres dies, els militars van prometre a crits als revoltats amagats que si s’entregaven no hi hauria conseqüències. Aquests s’ho van creure i es van entregar. També van ser executats.
Un reconeixement ple de despropòsits
Barcelona es va quedar amb ganes de reconèixer els màrtirs d’aquell episodi històric. Per això, el 1815, amb el poder local restaurat i a mans de Ferran VII, es va decidir homenatjar-los. Primer, es van traslladar les despulles a la Catedral. Però aquest només va ser el primer d’una colla de despropòsits.
L’any 1884, gairebé 70 anys més tard, l’Ajuntament va encarregar un monument dedicat al pare Gallifa, un dels instigadors del complot del 1809. Però el disseny no va agradar al consistori i la construcció del monument no va tirar endavant.
100 anys després dels fets, el 1909, l’Ajuntament de Barcelona va decidir posar el nom dels revoltats a alguns carrers de la ciutat. Però encara sense un reconeixement.
No va ser fins al 1927, quan l’Ajuntament va encarregar a Josep Llimona un grup escultòric que reconegués els cinc màrtirs. Aquesta escultura és la que avui hi ha a la plaça de Garriga i Bachs. Però aquesta escultura va tenir una evolució singular. El 1929, quan encara no estava acabat, i aprofitant una visita de la reina Victòria Eugènia a la ciutat, es va inaugurar la plaça dedicada a Garriga i Bachs amb el pedestal del grup escultòric inclòs. Però encara havien de passar 10 anys per la finalització de l’escultura i el pedestal va estar una dècada buit.
L’any 1941, en ple franquisme i amb l’escultor Llimona mort, l’escultura feta en bronze i acabada es va instal·lar sobre el pedestal de la plaça. Es va aprofitar per posar uns àngels d’alabastre d’en Vicenç Navarro.
Tot plegat, l’homenatge als màrtirs va arribar 130 anys tard i es va fer sota el franquisme, agafant unes connotacions totalment diferents de les que inicialment s’havien plantejat. Per acabar-ho d’adobar, la plaça porta el nom de l’alcalde que va pagar el terreny, Garriga i Bachs, i no pas el dels màrtirs.
