Josep Maria Folch i Torres va publicar centenarts de novel·les i es va convertir en un dels escriptors més llegits i estimats de la primera meitat del segle XX. Va néixer al número 285 del carrer de Provença, entre Roger de Llúria i Pau Claris.
El seu net, el dissenyador del logo dels JJOO Josep Maria Trias Folch explica que Folch i Torres tenia desig d’escriure, i gaudia escrivint. Però tenia molt clar que volia escriure en català i per a Catalunya. També sabia que volia escriure per aportar el bé i no pas, el mal, cosa que sovint se li ha criticat.
L’èxit inesgotable
La seva fama es va consagrar a la revista ‘El Patufet’, fundada el 1904, sobretot quan va començar a publicar setmanalment ‘Les pàgines viscudes’. Aquestes històries tenien continuïtat i la gent feia cues als quioscs per comprar la revista que sortia un dia i a una hora determinada.
L’altre gran èxit de Folch i Torres va ser el personatge d’en Massagran. Però va ser un escriptor tan prolífic, que cada mes treia una novel·la. Al fet de trobar un tema per cada nova novel·la en deia trobar “asuntu”, cosa que sempre duia al cap. A la col·lecció de la Biblioteca Gentil va publicar desenes de novel·les, com ara ‘Margarida’, ‘Una vida’, ‘La filla de tothom’, ‘La Jamineta’, ‘Era un matí de primavera’, ‘Quan floriran els ametllers’, ‘Retorn’, etc.
Folch i Torres també va tenir molt d’èxit escrivint obres de teatre infantil, entre les quals destaca ‘Els pastorets’, que va adaptar i estrenar el 31 de desembre de 1916 .
Gràcies a l’èxit de la seva obra i a la quantitat de publicacions, Folch i Torres es va convertir en l’únic escriptor que podia viure exclusivament d’escriure en català.
La guerra va ser el final
Quan ja s’albirava la possibilitat d’una Guerra Civil, Folch i Torres se’n va anar amb la família a la casa de Palau de Plegamans. Allà va seguir escrivint fins a l’esclat del confrontament armat. A la guerra va perdre dos fills, un a la batalla de l’Ebre i, l’altre, de malaltia. Després va morir la seva esposa.
Acabada la guerra, i amb la victòria franquista, es va prohibir publicar res en català. Això va acabar d’enfonsar Folch i Torres, que vivia per escriure en català.
Folch i Torres va morir el 16 de desembre del 1950. El seu enterrament, a Barcelona, es va convertir en un acte multitudinari.
