Gràcies a les investigacions del folklorista Joan Amades, avui es conserven moltes de les tradicions que encara se celebren a Catalunya.
Una vocació d’infantesa
Joan Amades (1890-1959) va néixer i va viure durant 40 anys al carrer del Peu de la Creu, 11-17 (abans, 15). Era fill d’una família humil, empobrida i va anar a una escola del barri, la Víctor Hugo. Però als nou anys va deixar l’escola i es va posar a treballar amb el seu pare en la venda de llibres de segona mà als Encants, ja instal·lats al Mercat de Sant Antoni. En aquest context se li van despertar l’interès pels llibres i en llegia tants com podia. Alhora, Amades sentia un gran interès pels coneixements de cançons populars, refranys i contes de la seva mare. El mateix Amades va reconèixer que en un moment concret d’aquella època va decidir que tot aquell món de la cultura popular és allò que li atreia i allò al que es volia dedicar.
Notari del patrimoni
A partir d’aquest moment, pel seu compte o en relació amb altres institucions, Amades es va dedicar a fer recerques de qualsevol material relatiu a la cultura popular que considerava que estava a punt de perdre’s i que s’havia de preservar. Durant la Guerra Civil, Amades va treballar a la secció d’etnografia del Museu Arqueològic i, després, al Museu d’Indústries i Arts Populars.
Amades no es considerava un estudiós, sinó un notari del patrimoni. Per això, va escriure uns 200 llibres al llarg de la seva vida. La seva obra magna és ‘El costumari català‘. Hi ha tota la informació que va recollir sobre festes, costums i tradicions d’arreu de Catalunya. Aquest recull es va fer servir a les escoles de Catalunya a partir dels anys 80 per mirar de revifar les festes tradicionals que, en molts casos, s’havien perdut, com ara el tió de Nadal. Amades ha estat el referent de moltes persones, entitats, pobles i ajuntaments per recuperar festes i tradicions oblidades.
Ho va explicar Gustau Molas, president de l’Associació Cultural Joan Amades, en aquest capítol del ‘Va passar aquí’.
