Un poeta i dramaturg de Sant Andreu va entendre com ningú les dificultats dels obrers i els va fer protagonistes de les seves obres. Al número 35 del carrer que porta el seu nom va néixer Ignasi Iglésias, el poeta dels humils.
Primeres passes al teatre
Ignasi Iglésias va néixer en una família sense cap vinculació ni interès per la poesia i la dramatúrgia. El seu pare, de fet, volia que fos enginyer. Quan tenia 11 anys, la família es va traslladar a Lleida i allà va estudiar el batxillerat. Allà se li va despertar l’interès pel teatre. Fins i tot va crear una institució teatral que duia el nom de Cervantes i en què ell feia tots els papers de l’auca: escrivia les obres, actuava de protagonista i feia les escenografies. D’aquesta manera, al principi de la seva vida professional, Iglésias es va dedicar a la pintura i a l’escenografia.
El poeta dels humils
Amb 17 anys, Iglésias va tornar a Sant Andreu. Va ser aleshores quan va agafar una forta consciència de l’existència d’una població obrera que viva en unes condicions molt dures. Va ser testimoni directe de l’acomiadament d’uns treballadors d’una empresa a causa de la seva avançada edat, i aquells fets van inspirar una de les seves obres més conegudes, ‘Els vells’. Francesc Moragas, fundador de La Caixa, es va sentir interpel·lat per l’obra d’Iglésia i això va influir en el caràcter d’obra social que va tenir l’entitat financera.
Iglésias sempre va tenir una sensibilitat i una estima profunda per als més febles, per aquells més desafavorits. Algunes de les seves obres més destacades són ‘Els migrants’, ‘El cor del poble’ o ‘L’escurçó’. Per a aquest motiu, el poeta Joan Maragall va batejar-lo com el poeta dels humils. La seva obra va triomfar a Catalunya i més enllà de les fronteres. A França se li va reconèixer el mèrit amb la Legió d’Honor.
Quan va morir, tot el passeig de Sant Joan es va omplir de gom a gom de persones de totes les classes socials i del món del teatre.
Estimat pel poble, oblidat per les institucions
Avui, Ignasi Iglésias està una mica oblidat per les institucions. Malgrat aquest oblit, Iglésias és molt estimat a Sant Andreu. Una biblioteca, una escola i un carrer porten el seu nom al barri i cada any se li fa un homenatge.
El poeta Joan Brossa va dir que mai no posaria els peus al Teatre Nacional si no fos per veure una obra d’Iglésias. Finalment, aquest oblit institucional es va reparar i el Teatre Nacional va portar a l’escena una de les obres d’Iglésias, ‘La barca nova’. Però Brossa ja era mort.
