Un dels més grans poetes del segle XX va tornar de l’exili per acomiadar-se de la ciutat que tant estimava: Barcelona. I ho va fer, quan era un ancià de 86 anys desorientat i amb la memòria molt feble. També conegut com el príncep dels poetes catalans, Josep Carner era el màxim representant de la poesia del Noucentisme.
Símbol de l’exili
Josep Tarradellas, Pau Casals i Josep Carner eren tres de les figures més rellevants de l’exili català. Carner va tornar la tarda del 3 d’abril del 1970, a l’aeroport de Barcelona, amb centenars de persones que l’esperaven. Acompanyat de la seva muller, Émilie Noulet, una reputada experta belga en poesia simbolista, amb qui s’havia casat el 1937. Josep Carner, no trepitjava terra catalana des del 1939 perquè no volia tornar mentre el dictador fos viu.
La tomba de Carner es troba al cementiri de Montjuïc de Barcelona, la ciutat on va néixer i on es conserva la major part del seu patrimoni, a la Biblioteca de Catalunya. Un dels llocs més rellevants de la carrera de Carner és la Llotja o Consolat de Mar de Barcelona, on va aconseguir el mestratge en gai saber quan, el 1910, va guanyar la Flor Natural amb ‘L’estranya amor’. Tot i això, Carner va morir a Brussel·les. De fet, té un monument en forma de bust a la Universitat Catòlica de Brussel·les.
