L’Aixeta és una plataforma catalana de micromecenatge que es va crear fa 4 anys i ara per ara compta amb 180 creadors, des de músics fins a escriptors, actors de teatre, artesans, gent que fa manualitats, jardineria i tota mena d’arts.

La fundadora, Liz Castro, diu que la idea va sorgir en veure que “moltíssima gent d’aquí estava fent coses molt interessants a xarxes multinacionals americanes i no en treien profit. Has de tenir milers de visualitzacions a YouTube abans de tenir una recompensa econòmica!” Així va sorgir aquesta plataforma catalana, feta a la manera de Patreon, tot i que aquella és d’origen estatunidenc.

Has de tenir milers de visualitzacions a YouTube abans de tenir una recompensa econòmica!
Liz Castro, fundadora de L’Aixeta

El funcionament de L’Aixeta és simple: els seguidors d’un artista paguen una subscripció mensual que pot ser des de dos euros fins al que els vingui de gust pagar i, a canvi, reben continguts especials de l’artista: “making off”, assajos, reflexions artístiques, comentaris i preguntes, perquè fins i tot n’hi ha que “demanen opinió i idees” als seus seguidors per fer noves obres, explica Castro.

Elena Font, també membre de L’Aixeta, recalca que la iniciativa és sense ànim de lucre, és a dir, que l’organització no s’emporta diners per facilitar la plataforma, i no es reclama res als creadors: “Poden penjar-hi contingut al ritme que volen, i els ajuda que tinguin aportació econòmica constant”, perquè cada mes reben els diners de les suscripcions que tenen.

Alguns dels músics que són a L’Aixeta són Ivette Nadal, El Sobrino del Diablo, Gerard Quintana, Xarim Aresté i El Pony Pisador. L’any passat, a través d’aquesta plataforma, es van generar 100.000 euros per als creadors.

La valentia dels músics

Després d’haver acusat el tancament de les sales de concerts, dels bars i dels restaurants, al sector de la música en directe li està costant recuperar-se, i als músics, evidentment, també. Les agendes tornen a omplir-se, però han passat anys de cancel·lacions i molt poques actuacions en directe, per tant, de pocs ingressos.

“Sempre s’ha hagut de ser valent per dedicar-se a la música, és una afició precària, és difícil guanyar-se la vida sent músic”, admet Castro, qui aprofita per recalcar la importància de tenir una plataforma com L’Aixeta, que assegura uns ingressos mensuals fixos, que són les aportacions dels seus seguidors.

“Sent músic has de fer molta feina a part de crear, no és només compondre o cantar, és buscar-se locals, concerts, promocionar-se… és molta feina, o sigui que sí, s’ha de ser valent“, rebla Font.