Barcelona i els seus editors van ser claus en l’obra d’un premi Nobel de Literatura del segle XX, Camilo José Cela. A la plaça de la catedral de Barcelona, hi ha l’Hotel Colón, el quarter general de Camilo José Cela a la ciutat des del 1964 fins al 1985. Ho explicava Adolfo Sotelo, catedràtic de Literatura Espanyola a la UB, en aquest capítol del programa ‘Va passar aquí‘.

Més enllà de l’aspecte professional i del llibre sobre Barcelona, en el què va estudiar a consciència la història d’espais i monuments de la ciutat, cal recordar que Cela va viure uns mesos a Barcelona de nen, quan encara no tenia deu anys. El seu pare era funcionari de duanes i va estar destinat a aquí. Vivien a tocar de la plaça d’Urquinaona.

Cela i els editors barcelonins

Des de 1957, Cela venia a Barcelona, com a mínim, un cop l’any amb motiu del Premi Nadal. S’estava a l’Hotel Arycasa, a Ausiàs March. El primer llibre de Cela es va editar a Barcelona el 1945. Es tracta de “Pisando la dudosa luz del día”, un llibre de poesia editat per Carlos Fernando Maristany, propietari d’Ediciones del Zodíaco, un editor fonamental pel primer Cela.

Des del punt de vista de la literatura espanyola, l’obra de la irrupció de Cela és “La familia de Pascual Duarte”, la seva primera novel·la, publicada el 1942. Des del punt de vista de la qualitat literària i de la intenció d’esdevenir un best seller, l’obra clau és “La colmena”. Aquesta obra la va escriure al llarg de l’any 1945. L’octubre d’aquell any va venir a Barcelona i va llegir alguns passatges de “La colmena” a l’Ateneu. La censura, pràcticament va desarticular la novel·la i va quedar en un estat d’impàs fins que es va publicar l’any 1951 a Buenos Aires.

El paper de Barcelona en l’aspecte editorial és fonamental. No només per Maristany, sinó per altres com Josep Llanés, Josep Vergés, de l’editorial Destino, Pepiño Pardo, Esther Tusquets, de Lumen, i José Manuel Lara, de Planeta.

L’Hotel Colón: el domicili barceloní de Cela

Va ser un lloc important pels seus negocis i per les seves relacions personals. Amb base a l’hotel, gaudia de la ciutat, dels seus restaurants i de les bones companyies que hi tenia, especialment Néstor Luján. També passava estones a “llocs discrets”. En les seves visites a Barcelona, també aprofitava per fer visites mèdiques.

Cela va acumular anècdotes a l’Hotel Colón. L’any 1973, va publicar una de les seves novel·les més radicalment experimentals, “Oficio de tinieblas 5”, que es va presentar al vestíbul de l’hotel coincidint amb una exposició de tapes de vàter.

El seu vincle amb l’Hotel Colón es va acabar de forma abrupta. Un dia no li van pujar l’esmorzar a l’habitació i va baixar en pijama a la recepció a queixar-se. Des de llavors va començar a allotjar-se al Ritz. La relació de Cela amb Barcelona i amb Catalunya va ser reconeguda des de les institucions, va rebre la Creu de Sant Jordi. A finals dels 70, quan Cela ja és un escriptor consagrat, es va començar a parlar de la possibilitat que rebés el Nobel. Finalment l’hi van concedir el 19 d’octubre de 1989.

Comparteix a:
Imatge de l'autor/a