El funicular de Montjuïc va començar com a resultat d’un projecte que es va fer per acostar la muntanya de Montjuïc a Barcelona. Segons explica al programa ‘Va passar aquí‘ Ferran Armengol, professor de dret de la UB, es va inaugurar l’any 1928 quan el moviment noucentista veia aquella zona com l’acròpolis de la ciutat. Un espai, a més, que estava ocupat pels militars.
En aquesta situació, afegeix Armengol, es va decidir acostar Montjuïc a Barcelona amb un projecte que tenia tres fases: “Dues línies de funicular, des del Paral·lel fins al castell, en dos trams, i una mena de tramvia subterrani que arribaria fins a la Rambla i que enllaçaria amb el metro a l’estació del Liceu”. D’aquesta manera, conclou, “es calculava arribar de Lesseps a Montjuïc en 15 minuts“.
Un segon tram desconegut
Actualment, amb el funicular es pot pujar des del Paral·lel fins a l’estació de l’avinguda de Miramar. Però en un inici hi va haver un segon tram que arribava fins a dalt del castell. Manuel Marina, guia de Cultruta, recorda que aquest tram “era sobretot pels militars i per famílies de militars que estaven empresonats aquí”. A més, també hi havia barraques i un parc d’atraccions que es deia Maricel Park.
L’estació on començava el segon tram per anar al castell, avui tancada, estava situada vuit metres per sobre de la parada actual de Miramar. Dues estacions que estaven connectades per una escala mecànica que salvava un desnivell de vuit metres. Una passarel·la que va ser la primera d’aquestes característiques que es va instal·lar a Barcelona.
El declivi de la línia fins al castell
A partir dels anys 60, la rendibilitat d’aquest tram va baixar i a la renovació de la línia que es va fer als anys 80 finalment es va decidir treure la línia que anava fins al Castell de Montjuïc. Actualment, de la segona estació no en queda res, només uns petits vestigis històrics com ara algunes rajoles de ceràmica de l’antiga andana on arribava el funicular.
A més, també queda el camí per on feia el recorregut d’aquest segon tram el funicular. Un camí que, per Manuel Marina, es podria habilitar per fer-ne “un projecte d’interpretació d’un element que va representar per Montjuïc moltes coses i que va ser l’accés a la muntanya més ràpid que hi ha hagut”. Una petició de recuperació que també inclouria part de l’antiga estació.
