Josep Martí Gómez conversa amb Antonio Baños al setembre de 2016 sobre la seva trajectòria professional en una entrevista en què explica l’ofici de periodista.
Martí Gómez recordava com a la seva època el periodisme en general estava mal pagat, i s’havia de combinar amb altres feines “segures” treballant al matí i anant a al diari per la tarda. Però segons el periodista hi havia esperança de promocionar-se, cosa que ara no hi ha: “La precarietat laboral de fotre’t al carrer està a l’ordre del dia” .
Explica que prestigi social del periodisme davant l’administració només el tenia La Vanguardia, recorda una certa bohemia en el periodisme dels anys 60, a través d’una taula per aconseguir la informació d’una manera distesa. “Els confidents s’han de cuidar. Quan jo feia judicials, i veia als policies no hi havia hora més fluïda per la confidència que la 1 de matinada amb un whisky a la mà”
La precarietat laboral de fotre’t al carrer està a l’ordre del dia
Josep Martí Gómez assegura que la censura ha marcat molt a professió, però també és sincer “el periodista no es complica la vida, l’autocensura existeix”, referint-se a casos com el de Jordi Pujol i l’empresari De la Rosa. Una pràctica que ell no va seguir ja que va acumular nombroses querelles.
Quan jo feia judicials, i veia als policies a la nit, no hi havia hora més fluïda per la confidència que la 1 de matinada amb un whisky a la mà”
El veterà periodista també fa autocrítica i explica que troba a faltar en el periodisme d’avui la petita anècdota que reflexa una vida… les històries quotidianes
