coaccions periodistes policia mèdia.cat

Un de cada tres incidents de coacció a periodistes durant la seva feina, ja sigui per detencions, agressions, entrebancs o sancions, són comesos per agents de la policia. És la conclusió a la qual ha arribat el darrer informe de Mèdia.cat, l’Observatori Crític dels Mitjans impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils. El treball elaborat per la periodista Gemma Garcia Fàbrega alerta del “nombre significatiu” d’incidents protagonitzats per cossos policials, que “s’han intensificat en els darrers anys“.

D’acord amb l’informe, concretament el 32 % dels incidents contra periodistes recollits durant els anys 2020 i 2021 són causats per agents de la policia (68 d’un total de 211). Les identificacions, les retencions i les detencions són les coaccions més detectades per part de l’Observatori, amb un pic d’incidents el febrer del 2021, marcat per les protestes contra l’empresonament del raper Pablo Hasél.

Més enllà de cossos policials, la investigació apunta que els altres casos de coacció a periodistes (el 68 % restant) deriven d’actuacions dels mateixos mitjans de comunicació o grups mediàtics, de la ciutadania, la judicatura, governs, partits polítics o empreses tecnològiques, entre d’altres.

Protestes i desnonaments, els focus principals

En aquesta mateixa línia, el treball fet per Garcia Fàbrega constata que la majoria d’incidents es produeixen durant manifestacions al carrer i desnonaments, “al marge de si els professionals van visiblement identificats o no”. “En molts casos, dur-ne no ha impedit que la policia fereixi periodistes, els identifiqui o dificulti la seva feina”, afegeix l’informe.

El treball de Mèdia.cat analitza els casos concrets dels fotoperiodistes Mireia Comas i Albert Garcia, que han passat per processos judicials per incidents mentre treballaven. A banda de les protestes de Hasél i els desnonaments, l’informe posa el focus en les sancions contra periodistes en aplicació de la coneguda com a llei mordassa. En la majoria dels incidents detectats en desnonaments, diu la investigació, “els Mossos d’Esquadra especifiquen que els denunciants formaven part del grup d’activistes que intentava aturar el llançament” i, per tant, els acusen d’obstrucció, desobediència o resistència a l’autoritat, amb multes de fins a 30.000 euros.

Un dels casos recollits per l’Observatori Crític dels Mitjans és la multa denunciada pel fotoperiodista David Melero mentre treballava durant el toc de queda, de la qual betevé va fer-se ressò.

Pocs casos acaben en judici

Una altra de les conclusions de l’informe és que pocs incidents contra professionals de la informació tenen recorregut judicial, ja que “sovint és difícil identificar els agents responsables”. A més, alguns procediments “requereixen acompanyament i assessorament”, fet que pot dificultar el camí cap al judici.

En qualsevol cas, el Grup de Periodistes Ramon Barnils reclama la derogació de la llei mordassa i reformar el Codi penal perquè, diu, la legislació actual és “restrictiva” i “el major escull contra la llibertat de premsa”.