El dibuixant Miguel Gallardo ha mort aquest dilluns a Barcelona als 66 anys, d’un càncer del qual ell mateix va parlar en un llibre publicat enmig de la pandèmia, quan va ser ingressat d’urgència. Gallardo és un dels noms clau de la història recent del còmic espanyol i el pare del mític Makoki. La seva agent literària, Txell Torrent, ha assenyalat en un comunicat que Gallardo era “un dels màxims representants de la novel·la gràfica i la il·lustració dels últims 40 anys a Espanya”.
De Makoki a ‘María y yo’
Gallardo és el creador, juntament amb Juanito Mediavilla, del personatge Makoki (1977), un pispa que havia fugit del frenopàtic i que es va convertir en un emblema del còmic underground espanyol dels anys 80. Una època en què també va tenir un paper determinant en el naixement de la revista ‘El víbora’.
Als anys 90 Gallardo va iniciar una prolífica carrera com a il·lustrador i dibuixant d’historietes a la premsa nacional i també internacional, en publicacions com ‘The New Yorker’. El reconeixement per al gran públic, però, més enllà del lector de còmic, li va arribar amb la publicació de ‘María y yo’ (2007), en què explicava les seves aventures amb la seva filla autista. Per aquesta publicació va rebre el Premi Nacional de Còmic de Catalunya i es va convertir en un gran èxit de vendes, traduït a 10 idiomes, i també va fer al salt al cinema en forma de documental.
Uns anys més tard, el 2011, va publicar ‘Un largo silencio‘, sobre la història del seu pare, un soldat republicà, durant la Guerra Civil. Un dels seus últims títols publicats va ser ‘Algo extraño me pasó camino de casa’ (2020), en què explicava sense cap dramatisme tot el procés que va viure quan li van detectar i extirpar un tumor cerebral el febrer del 2020, just a l’inici de la pandèmia.
Al llarg de la seva carrera, Gallardo va rebre nombrosos reconeixements a la seva obra, com el Premi Gràffica el 2013. Fa només unes setmanes va rebre el Premi Trajectòria 2022 d’Animac, i l’Ajuntament de Barcelona havia proposat fa uns dies concedir-li la Medalla d’Or al Mèrit Cultural. Un reconeixement que s’havia d’aprovar en el ple d’aquest mes de febrer.
