L’artista barceloní Jaume Plensa ha trepitjat la nostra ‘Terra fèrtil‘ i ens ha deixat més d’una reflexió. Plensa considera que, en el món de l’art, es pot treballar amb la idea que tothom està equivocat menys un mateix, i aquest pensament proporciona una força extraordinària per entrar cada dia a l’estudi. Amb tranquil·litat d’esperit, però amb convicció i contundència, Plensa ens parla de la seva relació amb la idea de l’art, l’obra i artista.
L’artista més internacional
Un dels noms més populars de l’art contemporani català, les seves escultures i instal·lacions s’han pogut veure en punts tan allunyats com Chicago, Tòquio, Estocolm i Rio de Janeiro. L’obra de Jaume Plensa gira sobre diversos eixos temàtics: la pau, la serenor i la introspecció dels seus caps gegantins; l’aigua com a font de vida i essència de l’ésser humà; l’escriptura i, en concret, les lletres com a material de construcció tan dúctil i suggestiu com el ferro i la fusta.
Tots, trets característics d’un artista que reivindica la bellesa i una certa connexió mística entre l’obra i l’espectador, i que alerta de la banalització de la cultura en mans de la classe política. El periodista i director de betevé, Sergi Vicente, ha rebut al ‘Terra fèrtil’ un artista que ha demostrat arreu del món que, més enllà de Gaudí i del Modernisme, les arrels de l’art continuen ben clavades a Barcelona.
‘Terra fèrtil’, a betevé
Cada setmana, al ‘Terra fèrtil’ us proposem una conversa informal i distesa amb alguns dels noms més destacats de l‘escena internacional. Més enllà de la seva rellevància, tots tenen en comú un mateix ecosistema: Barcelona.
