(ACN) Els municipis amb rendes més baixes han registrat gairebé el doble de denúncies per violència de gènere que les localitats amb una renda mitjana més alta, segons una anàlisi de dades de l’ACN, coincidint amb el dia contra la violència envers les dones. Helena Mulero, portaveu del Col·legi de Criminologia de Catalunya, explica que a les zones més riques no hi ha menys incidència, sinó que els casos són més “psicològics”, que se solen denunciar menys.
Barcelona, per sota de la mitjana de Catalunya
La taxa registrada a Barcelona és de 283,4 denúncies per cada 100.000 habitants, una xifra lleugerament per sota de la mitjana de Catalunya, que se situa en 300 casos. En el conjunt del Barcelonès, la taxa ascendeix fins als 312,6 casos.
Segons dades dels Mossos d’Esquadra, les denúncies per violència masclista mantenen la tendència a l’alça dels darrers tres anys. Fins al 31 d’octubre, els Mossos d’Esquadra han instruït 14.137 denúncies, gairebé un 10 % més (9,6 %) que el mateix període de l’any anterior. També augmenten les detencions, però baixen els autors menors d’edat.
La manipulació psicològica, més difícil de demostrar
Segons Mulero, la manipulació i el maltractament psicològic “costen més de demostrar”, i això suposa una barrera per fer el pas i informar-ne als Mossos d’Esquadra. La també professora associada de la UAB i l’IPSC nega rotundament que les persones amb un estatus econòmic més elevat i amb una educació major maltractin menys. “Els grans psicòpates o sociòpates tenen un nivell educatiu alt i sovint rendes altes”, afirma la criminòloga.
Les agressions físiques, vinculades amb un nivell educatiu inferior
Per contra, explica que a les zones més humils la incidència de la violència física és més alta, i en aquests casos, la víctima tendeix més a denunciar. Amb una agressió física, “un metge pot fer un informe pericial” explicant les causes de la ferida. Per bé que en el cas més psíquic, un psicòleg també pot certificar-ho, és menys freqüent acudir-hi.
La tipologia d’agressors en aquestes zones, expressa, sol ser de persones “que no tenen tanta educació” i que “han viscut en àmbits en què hi ha hagut més visibilitat de la delinqüència o de les agressions físiques”. També apunta que als veïnats on hi ha rendes més baixes hi ha “molta més barreja social”, on en algunes d’aquestes cultures “la dona té un paper supeditat al de l’home”.
Obstacles per denunciar la violència masclista
Helena Mulero diu que cada estrat social té obstacles a l’hora de denunciar. En les rendes més baixes, el fet que “moltes dones depenen econòmicament dels marits” es converteix en un impediment. Una altra tendència, segons relata, és no denunciar per evitar que els fills passin una part del temps amb el pare sense la presència de la mare.
D’altra banda, pel que fa a les llars més benestants, un factor que evita fer el pas és “la importància de la imatge, l’aparença, el quedar bé i el què pensaran”. El fet de considerar-se “una família important” o bé haver de renunciar a un “molt bon nivell de vida” també pesa. Les dones de classe mitjana es poden trobar amb arguments de qualsevol dels dos altres estrats, comenta Mulero.
