“Durant més de tres hores era perillosíssim anar pel carrer“, la pols “encegava els vianants” i el vent va trencar vidres d’aparadors, va fer caure desenes de parets i va arrencar teules, baranes, xemeneies, arbres i fanals. Així va relatar l’episodi meteorològic el diari ‘La Vanguardia’, en un article publicat el 23 de febrer de 2015.
Els incidents van ser múltiples: a la plaça de Sant Miquel, hi va anar a parar un colomer que estava situat en un terrat, un cavall va xocar contra un fanal i el va tombar, va bolcar un autobús a la ronda de Sant Antoni i es van desprendre pedres de la façana de la Catedral. Algunes operacions al port es van haver de suspendre i també va afectar la xarxa de telèfon.
“L’huracà va persistir augmentant d’intensitat fins a prendre caràcter ciclònic”, va alertar ‘La Veu de Catalunya’, i va causar una quarantena de ferits i fins a 15 morts, segons xifres de l”Heraldo de Aragón’. Els diaris relaten les defuncions fil per randa, tot i que no es posen d’acord en la xifra. Expliquen, per exemple, que tres de les víctimes eren obrers, que treballaven a la fàbrica de tints de seda de Julio Font a Sant Andreu de Palomar i que van morir quan es va desplomar el sostre de l’edifici sobre seu.
Un vent completament anormal
La meteoròloga de BTV Miriam Santamaria afirma que la ciutat de Barcelona “està geogràficament protegida dels forts vents” i, per això, les ràfegues de 1915 “són del tot anormals”. Les xifres parlen per si soles. Segons dades de l’Observatori Fabra publicades al Butlletí de la Reial Acadèmica de Ciències i Arts de Barcelona, el 22 de febrer de 1915 el vent va superar els 50 metres per segon, és a dir, els 180 km/hora. Aquesta velocitat, que no va ser sostinguda, està situada en la categoria dos segons de l’escala d’huracans de Saffir-Simpson, un fet que a la capital catalana es pot qualificar d’extraordinari. Santamaria posa les dades en context i explica que, a l’Empordà, es poden superar ràfegues de més de 120 km/hora, un fet que no acostuma a passar a Barcelona.
L’Anuari Estadístic de Barcelona també recull les dades de l’incident, en aquest cas amb mesures antigues que registren el recorregut que faria una partícula d’aire durant 24 hores. Segons s’hi recull, fa 100 anys, el dia 23 de febrer de 1915, les partícules van córrer 1.482 kilòmetres empeses per un vent que bufava en direcció nord-oest.
Com a anècdota, ‘La Vanguardia’ publica que la matinada del 22 de febrer, a les 23.45 h, el vent va bufar tan fort que va destrossar l’anenòmetre de la secció de meteorologia sísmica de la Reial Acadèmia “en superar el punt més alt de l’escala de velocitat que era susceptible de marcar l’aparell”.
Humor huracanat
Els diaris satírics també van incloure l’episodi en les seves pàgines. ‘L’Esquella de la Torratxa’, per exemple, va publicar unes vinyetes en què explicava els drames del vent i ‘La Campana de Gràcia’ també va parlar del vent en un relat breu titulat ‘Ratxes de febrer que deia’: “Quin huracà!… Talment sembla que el món va acabar-se, sents? -Això és que els dimonis bufen des dels balcons de l’infern”.
